Casualitats

La darrera setmana, en sessió de preguntes al Consell General, des del nostre Grup Parlamentari vam qüestionar (entre d’altres) sobre l’habitatge, una vegada més.

Aquelles dues preguntes que vam formular directament a la ministra Marsol, encarregada de l’habitatge, ens va servir per afirmar allò que ja fa tants dies que sabem, malgrat els intents de l’executiu de DA de desmentir-ho per activa i per passiva. L’habitatge no és la prioritat d’aquest executiu ni de Demòcrates per Andorra. Almenys no ho és l’habitatge a preu assequible. De segur el debat seria un altre si parléssim de l’habitatge de luxe. I ho vàrem confirmar amb les accions del Govern i del ministeri abans de la resposta de les preguntes al ple. M’explico:

Casualment, el dia abans de la sessió de preguntes la ministra en roda de premsa posterior al Consell de Ministres anuncia la modificació dels requisits per accedir als pisos a preu assequible de Govern. No és pas una crítica, és simplement un fet que mostra que l’actual executiu no compta amb gaires presses per avançar en la temàtica d’habitatge a preu assequible, i és només quan l’oposició els hi toca el crostó que comencen a despertar. Repeteixo. No és una crítica, ben al contrari; mostra la importància d’una oposició ferma i amb convicció davant de la inactivitat de l’actual executiu.

Segons la ministra, però, és només una casualitat. Li podria haver comprat si no fos per una segona casualitat idèntica. En el mateix consell ens informa que ja hi ha data prevista per a la pròxima reunió de la Comissió Nacional d’Habitatge, justament quan des del nostre Grup Parlamentari fem la pregunta i ha passat més d’un any i mig de la darrera reunió (novembre de 2023).

És cert que les casualitats existeixen, però dues en un termini tan curt de temps més que casualitats (potser soc una mica malpensat) són deixadesa i manca d’interès per part de l’executiu sobre el tema de l’habitatge.

Seguirem, com a oposició (almenys en aquesta legislatura), pendents de la feina que no fa el Govern per a recordar-los-hi quan toqui, i si s’escau, per fer possible que hi hagi més “casualitats”.