El grup parlamentari socialdemòcrata porta al Tribunal Constitucional la Llei de la persona i la família

Malgrat estar relativament satisfets amb la feina feta i els avenços aconseguits amb la nova Llei qualificada de la persona i de la família (LQPF), el grup parlamentari socialdemòcrata ha presentat un recurs d’inconstitucionalitat a l’entendre que es generen noves discriminacions, per motius religiosos, a part de causar asimetries i disfuncionalitats al superposar el dret canònic al civil.

Així, tal i com han recordat la presidenta suplent del grup parlamentari socialdemòcrata, Judith Salazar, i la consellera general Susanna Vela, quan va passar la Llei pel ple del Consell General el grup va demanar votar separadament els articles 77 i 91 per expressar el rebuig al canvi de nom que suposa dir casament civil al què fins ara era un matrimoni civil i a la impossibilitat dels tribunals de justícia de declarar nuls els efectes civils d’un matrimoni canònic.

Salazar ha explicat que amb aquests punts es generen “incongruències” i considera que hi ha una “confusió dels límits entre les dues jurisdiccions -civil i catòlica-”. Així, ha insistit que “cada jurisdicció s’ha d’ocupar de les seves institucions i dels seus  efectes pel que fa a cada un dels vincles matrimonials que regulen”. En aquest punt, la presidenta suplent del grup parlamentari socialdemòcrata ha posat l’exemple del matrimoni amb un o una menor. Aquest es reconeix canònicament però a nivell civil seria nul, ja que el menor d’edat no pot donar consentiment al matrimoni, però malgrat això s’inscriu automàticament al Registre Civil. Per tant, tot i que concorrin els requisits establerts en la LQPF, no es podria declarar la nul·litat dels efectes civils d’un matrimoni canònic contret amb un menor d’edat.

Pel que fa al canvi de nom de la institució civil pel de casament, Salazar ha recordat que el matrimoni civil és més antic que el canònic. A més, malgrat deixar enrere la discriminació per raó d’orientació sexual, ja que ara es dirà casament a tots els antics matrimonis civils sigui quin sigui el sexe dels cònjuges, el canvi de nom de matrimoni a casament el que genera ara és una discriminació per raó de religió, ja que atenent al nom casament/matrimoni s’exterioritza públicament la religió dels contraents del matrimoni (que només serà el catòlic). Els socialdemòcrates entenen que aquest canvi de nom només respon a les demandes del copríncep episcopal, que tampoc ha sancionat la Llei, per tal que les parelles homosexuals no puguin formalitzar un “matrimoni”.


(15 de setembre del 2022)