El Grup Parlamentari Socialdemòcrata aposta per la prevenció i erradicació del joc excessiu o patològic, tal com ha presentat aquest matí amb les 11 esmenes fetes al Projecte de llei dels jocs d’atzar. La presidenta suplent, Susanna Vela, i el conseller general Pere Baró han destacat la importància d’introduir mesures a la llei que permetin protegir al màxim les persones vulnerables amb un problema de salut mental vers el joc.
Els socialdemòcrates advoquen per propostes com que el text final esclareixi que l’objecte ha de ser la lluita contra el joc excessiu i patològic -un problema de salut reconegut per l’Organització Mundial de la Salut (OMS)- i que cal invertir en projectes destinats a la seva prevenció i erradicació, amb la col·laboració de les associacions. En aquest sentit, també es sol·licita que es defineixi clarament com es prestarà atenció als grups de risc, fet pel qual el PS proposa que els operadors hagin d’establir protocols i mecanismes que permetin detectar els comportaments de risc dels usuaris a través de criteris o indicadors que revelin patrons d’activitat com el volum, la freqüència i la variabilitat de les participacions o els dipòsits. Així doncs, l’operador haurà de notificar a l’autoritat encarregada de la regulació del joc -abans del 31 de gener de cada any- tota la documentació pertinent, així com el nombre total de persones detectades amb comportament de risc, les accions realitzades i el seguiment i efectes d’aquestes. L’objectiu és que l’autoritat reguladora del joc desenvolupi mecanismes concrets i protocols que els operadors hagin d’adoptar cap a les persones que han detectat amb comportaments de risc.
Una altra de les mesures que els socialdemòcrates veuen important canviar és el fet que la trucada al número de telèfon destinat a jugadors excessius o patològics sigui de pagament. Des del Grup Parlamentari es considera “discriminatori” el fet que s’hagi d’abonar per utilitzar el servei i “indispensable” sigui gratuït, per tal d’arribar a tothom que ho necessiti. Així mateix, el PS defineix els mínims bàsics que ha de tenir dit servei perquè funcioni el més aviat possible com són informar sobre els riscos que pot generar el joc; realitzar tests d’autoavaluació; la possibilitat d’exercir facultats d’autoprohibició o autoexclusió; i fer un recordatori dels serveis públics que hi ha a disposició, com la Unitat de Conductes addictives i les associacions sense ànim de lucre que treballen en aquest àmbit.
Sobre les sancions, el Grup Parlamentari Socialdemòcrata és ferm en mantenir-les o, fins i tot, apujar-les. Per això proposa que les infraccions greus rebin una multa que pugui arribar a un import d’1 milió d’euros i de 5 milions d’euros en cas de ser molt greu. També es destaca la necessitat que les sancions siguin finalistes, fet pel qual proposa que la recaptació vagi íntegrament a finançar la Unitat de Conductes Addictives del SAAS i a programes de Lluita contra aquestes.
Pel que fa al Consell Regulador del joc, el PS també sol·licita que aquest supervisi les comunicacions comercials i sigui l’ens encarregat de validar-les, així com que un membre de la comissió legislativa del Consell General i una persona designada per les associacions de salut mental puguin formar part del Consell Regulador del joc “per donar més pluralitat”. També es proposa que sigui el CRAJ qui designi el seu secretari general -i no únicament el president de l’ens- i que aquest pugui ser substituït definitivament si s’absenta més de sis mesos.
Finalment, i a petició de les associacions, les esmenes dels socialdemòcrates també recullen la necessitat de modificar el Pla Nacional de les Drogodependències modificant-lo pel Pla Nacional de les Addiccions i la creació d’una pàgina web específica que tracti únicament les recomanacions del joc responsable, un procediment habitual en països del nostre entorn.