El Grup Parlamentari Socialdemòcrata (GPS) ha posat en evidència la manca de voluntat del Govern, i dels grups parlamentaris que li donen suport -Demòcrata, Independent (Acció) i Ciutadans Compromesos-, per defensar el dret de la ciutadania de rebre atenció en català. Així s’ha fet palès en el debat de les respectives reserves d’esmena al Projecte de llei de modificació de la Llei 6/2008, del 15 de maig, d'exercici de professions titulades i de col·legis i associacions professionals i al Projecte de llei reguladora de les professions titulades de la salut.
Per aquestes reserves d’esmena, des de les files socialdemòcrates es demanava que també es requereixi l’acreditació d’un nivell B2 de català als professionals titulats, també als de l’àmbit de la salut, ja establerts i amb activitat al Principat d’Andorra, de la mateixa manera que es demanarà als nouvinguts que vulguin exercir al país, en un termini de dos anys. La presidenta suplent del GPS, Judith Salazar, s’ha encarregat de defensar la reserva d’esmena per a la llei de professions titulades i col·legis professionals, i ha argumentat d’una banda el possible greuge comparatiu entre professionals i de l’altra la vulneració del dret a rebre atenció en català, recordant que malgrat el que estableix la llei de drets lingüístics, no s’hi està donant compliment.
La consellera general Susanna Vela, que ha defensat la reserva d’esmena en el debat de la llei de professions titulades de la salut, ha afegit l’argument, demostrat per diferents estudis científics, de la millora del pronòstic mèdic d’aquells pacients atesos en la seva llengua materna, en comparació als que no ho són.
“Es tracta de voluntat, de la voluntat política que no té aquest Govern ni la majoria que li dona suport”, ha conclòs Vela, el defensar i prestigiar l’ús de la llengua oficial i el fer complir amb les lleis vigents.
El “fracàs” de la concertació social i de les “polítiques ultraliberals”
En un altre punt de l’ordre del dia, els consellers generals socialdemòcrates han posat de manifest el “fracàs” de la concertació social i de les “polítiques ultraliberals”. En el debat del Projecte de llei de mesures de protecció, d’estímul del mercat i de governança en l'àmbit de l'habitatge, el president del GPS, Pere López, ha defensat que “la situació de l’habitatge continua empitjorant amb les seves (del Govern) receptes”, unes receptes que són pròpies de les “polítiques ultraliberals”, de deixar que el mercat es reguli per si sol.
Els socialdemòcrates també han lamentat el “fracàs” de la concertació social per assolir un acord respecte a una actualització salarial que porti a la recuperació del poder adquisitiu, que s’explica en gran mesura pel rol passiu del Govern sense oferir documentació i dades necessàries per a la presa de decisions i posant damunt la taula una solució a última hora.
De la mateixa manera, López ha expressat la preocupació del grup per la figura del desnonament exprés, i “preocupa especialment en el context de dificultat econòmica” com l’actual. En aquest punt, el líder socialdemòcrata ha valorat com a “molt perillós” que l’impagament del rebut d’un mes sigui motiu per un desnonament exprés, i més tenint en compte que el lloguer es paga a l’avança mentre el salari es percep a finals de mes o a principi del següent.
D’altra banda, des dels escons socialdemòcrates també s’ha expressat el rebuig a la fórmula del colíving que es recull en el Projecte de llei d’economia digital, l'emprenedoria i innovació, en considera que es precaritza l’habitatge. De la mateixa manera, els consellers socialdemòcrates han defensat que la figura del nòmada digital que es preveu en el text no aporta valor afegit.
En aquest mateix punt, Salazar ha defensat una reserva d’esmena per la qual demanava afegir un article per assegurar que es garanteixen les condicions laborals mínimes previstes pel nostre Codi de relacions laborals també per aquells treballadors d'empreses foranes desplaçats al Principat. Ha recordat que hi una directiva europea que obliga als estats a garantir les condicions laborals de l’estat membre als treballadors desplaçats, que caldrà assumir si es vol un acord d’associació.
(1 de desembre del 2022)