Autocomplaença

L’autocomplaença o l’art d’enganyar-se a si mateix (o de voler enganyar als altres en el cas que ens ocupa), és una de les definicions més clares de Demòcrates per Andorra i dels seus governs.

El darrer exemple el tenim amb les conclusions de l’informe de l’ECRI (La Comissió Europea contra el racisme i la intolerància). Un informe on es deixa en evidència la gestió de Demòcrates per Andorra en l’àmbit social amb els pocs progressos que han fet en temes com el Raonador del Ciutadà o el dret de la persona, unes millores legislatives que hem tirat endavant des del grup parlamentari socialdemòcrata i que hem hagut de portar al Tribunal Constitucional -i ens han donat la raó- com amb la Llei de la persona i de la família.

Però l’autocomplaença esdevé quan Govern només parla de les valoracions positives per part de l’ECRI i ignora les 13 recomanacions restants, dues d’elles de caràcter prioritari. L’executiu parla únicament d’allò que estan fent bé, però no parlen de tot allò que s’alerta que es faci -algunes de forma urgent- com a punts de millora.

Govern no vol saber res sobre d’allò que recomana sobre la participació dels residents per a les eleccions comunals, com tampoc vol saber res pel que fa a la lluita contra els discursos d’odi, ni contra la manca de dades en temes tan sensibles com els drets LGTBIQ+ o el racisme.

En definitiva, el model social de DA és inexistent, s’enorgulleixen d’ell i el poc que fan és gràcies a les propostes que fem els altres, com ara el grup parlamentari socialdemòcrata. Però amb la diferència que les recomanacions que es fan des de l’ECRI les portem al nostre programa electoral i que, en cas que un dia s’esdevingui un govern socialdemòcrata, seria només qüestió d’aplicar-ho, fet pel qual estem ben orgullosos.