Els dies internacionals són sens dubte una bona ocasió per als i les articulistes d’assenyalar reivindicacions que són molt necessàries, reivindicacions que ens duguin a la reflexió individual i col·lectiva. Reivindicacions que visibilitzen i ajuden en la conscienciació, primer pas necessari per a les lluites efectives. Avui és el Dia internacional de la lluita contra el càncer de mama.
La primera tasca a la qual em dedico quan estic davant d’un full en blanc sol ser la recerca de dades. En anar a buscar una font fiable per a l’obtenció de les mateixes, busco dins la web de l’Organització Mundial de la Salut i m’esgarrifa el que trobo dins la plana “càncer de mama” de l’OMS.
El càncer de mama és el tipus més comú dels càncers, amb més de 2,2 milions de casos al món durant l’any 2020. Prop d’una de cada 12 dones (1/12!!!) emmalaltirem de càncer de mama al llarg de la nostra vida, essent aquesta malaltia la principal causa de mortalitat entre les dones (es calcula que aproximadament 685.000 dones van perdre la vida el 2020 per culpa d’aquesta malaltia).
En aquest article em referiré a les dones com a les víctimes d’aquesta malaltia, ja que el gènere, juntament amb l’edat, són els factors de risc més clarament identificats. Es calcula que la incidència d’aquests tipus de tumors en homes no arriba a l’1% dels casos.
Tornant a la informació de l’OMS, llegeixo que quan una dona mor de càncer de mama es deu a la metàstasi (reproducció o extensió del tumor a altres parts del cos) generalitzada. Resulta essencial doncs la detecció precoç de la malaltia, ja que l’eficàcia que ha assolit el tractament contra aquest tipus de càncer, particularment en els casos de detecció precoç, ens situa en una taxa de supervivència de més de cinc anys posteriors al diagnòstic superior al 90% en països d’ingressos alts. La realitat de països amb ingressos mitjans i baixos és molt més dramàtica, ja que no han aconseguit reduir la mortalitat, igual que en els països amb ingressos elevats (en un 40% aproximadament, entre el 1980 i el 2020), de forma que a l’Àfrica subsahariana, per exemple, la meitat de les dones que moren per càncer de mama no arribin als 50 anys d’edat. Així doncs, la millora dels resultats és fruit de la combinació de la detecció precoç i les teràpies eficaces basades en la cirurgia, radioteràpia i farmacologia.
Deixant de banda la immoralitat del binomi salut-ingressos, per fer-se a la idea de la magnitud d’aquesta malaltia només cal que reflexionem respecte dels casos de càncer de mama que coneixem dins l’entorn proper i, la veritat, novament esgarrifa l’alta incidència de la malaltia en la nostra realitat quotidiana. Qui no ha viscut de prop el cas d’una amiga, familiar, companya de feina, etc., afectada?
Per tant, cal esmerçar tots els esforços a lluitar contra aquesta malaltia, i, des de la reflexió del que podem millorar des de la nostra realitat social propera, novament evoco la necessitat de disposar de dades fiables. No és tolerable la diferència de casos detectats entre les dades oficials del ministeri de Salut (entorn del centenar de nous casos per any) i l’Associació Andorrana Contra el Càncer (Assandca), que acaba de realitzar un estudi propi, davant la inexistència d’un registre oficial, que xifra la incidència de nous casos per any en un nombre superior als 400. Sense dades fiables és impossible dissenyar polítiques públiques efectives i la responsabilitat del nostre Govern és disposar d’un registre efectiu de la incidència del càncer al nostre país. Perquè cal fer un seguiment efectiu i acurat dels malalts per tal de salvar vides, d’oferir els recursos disponibles a les persones malaltes i els seus familiars i, finalment, poder identificar els aspectes orientats a la prevenció. No ens hem de conformar amb menys!
(Bondia, 19 d'octubre del 2022)