Com alguns sabeu, el 2 d’abril passat vaig patir un greu accident de moto. Un senyor va creuar on no havia de fer-ho i tot plegat va acabar en desgràcia. Ell, malauradament, i malgrat tot, va acabar morint. Us podeu imaginar que horrible és estar implicat en la mort d’una persona. Han sigut dies durs i és un dolor que m’acompanyarà sempre. Poc em va faltar a mi, dos centímetres separaven una de les quatre costelles trencades del meu fetge. Tot i haver-ho fet presencialment, vull aprofitar aquest espai per enviar una abraçada afectuosa i el meu condol a tot el seu entorn.
Arran de l’accident vaig estar ingressat uns dies a l’UCI i a planta. A més, per totes les lesions, he hagut d’anar sovint a l’hospital, consultes externes i CAP. I sovint tenim tendència a sentir més aviat crítiques sobre el servei, l’idioma o altres, que no pas les coses bones. Jo mateix en tinc, de crítiques: com que em van fer un mal diagnòstic de genoll (la professional en qüestió ho sap, es va disculpar i m’ha ajudat en una altra situació), o que penso que em van enviar un pèl ràpid cap a casa tenint en compte el quadre (és més una opinió que una crítica).
Dit això, passem a tot el bo! Des del primer moment m’he sentit cuidat, recolzat, mimat. A la meva última intervenció li vaig preguntar a la Clàudia si els fan un curset a totes les infermeres per ser així, per ser un amor. Rient em va dir que no. I és que m’he sentit així amb la meva estimada Maria, la Pury, la Nuri, la Laura, l’Asu, el portalliteres (perdona per no saber el teu nom) que abans d’entrar a quiròfan et relaxa amb bromes, i podria continuar amb tots, però no tinc espai. No us enganyo quan us dic que absolutament tot el personal, sense excepció, les dones de fer feines, les infermeres, les doctores, els auxiliars i recepcionistes (i altres professionals), en tot moment, en una situació que per a molts es converteix en desagradable, han fet que les estades es fessin més amenes amb l’afecte que transmeten. L’amabilitat en què et donen la informació. I és que això, és passió.
Alguns pensareu: “només faltaria, és la seva feina!”. No, fer la feina amb més o menys alegria/qualitat no és obligació de ningú. Però aquells que hem hagut de ser intervinguts arreu d’Andorra sabem que això que tenim aquí és més excepcional, més proper: un tresor. I segur que hi haurà gent que no pensi com jo i aquesta farà més soroll que jo, probablement. Que si un doctor que no parla català, que si una recepcionista que ha estat antipàtica, etc. De seguida, algú se’n fa ressò. Per cert, petit apunt respecte a l’idioma: ni un sol professional m’ha parlat mai en castellà.
Tenim la sort de disposar d’uns serveis de salut de luxe en comparació amb altres llocs. Però la veritable qualitat és la humana. I per això, aprofito el meu altaveu per demanar, que des del Govern, sigui quid pro quo i cuidin si us plau aquesta qualitat. Que es compleixin les promeses que s’han fet de fa molt de temps, com el reconeixement de les especialitats, que s’inverteixin els diners necessaris en els augments de salaris i equiparar-ho al privat. Sabem que els sous no s’han apujat més que l’IPC. A principis d’any no han apujat sous, han actualitzat els normals.
Ja fa temps que les infermeres reclamen un marc legal propi (que ja ha estat aprovat), i ara el personal ha de dur el SAAS a la Justícia, ja que amb la crisi del 2008/09 es va acordar sacrificar les “Direccions Per Objectius” de tot el personal del SAAS. Mai han tornat, malgrat fer dos anys que està signat pel seu retorn. El col·lectiu comença a estar tensat, i nosaltres, els ciutadans, serem qui ho patirem, serem qui acabarem perdent aquesta valuosa qualitat humana i professional.
Durant el Debat d’Orientació política, el Sr. Espot va dir que la ciutadania valora la sanitat amb un 7,9. Senyor Espot, i tot el Govern d’Andorra, és cert que no és una valoració dolenta i jo mateix amb aquesta carta us puc assegurar que hi estic d’acord, però deixeu-me dir-vos: apuntem a l’excel·lència i no ens conformem amb poc. El nostre sistema sanitari és un dels pilars que ens diferencia d’altres països.
Hem de fer més inversions en personal amb aquesta qualitat. Malgrat el difícil episodi que està vivint Andorra amb l’habitatge, sempre dic que és el millor lloc per viure-hi: seguretat, nivell de l’educació gratuïta i salut i tot plegat amb molta qualitat.
No ens podem permetre perdre aquesta qualitat. No ens podem permetre rebaixar la salut. Complim amb les promeses envers tot el col·lectiu que envolta el SAAS.
De part meva, i segur que molts altres ciutadans, gràcies de tot cor per la vostra feina, però sobretot per la vostra qualitat humana.