El diumenge 12 de novembre sortia publicada en aquest mitjà una notícia que m’ha animat a explicar públicament la meva perspectiva davant les properes eleccions comunals a Canillo. Crec que la responsabilitat d’haver integrat la plataforma Objectiu Comú, bé mereix una explicació de la meva sortida, sobretot tenint en compte que finalment no hem pogut tancar una llista alternativa a la presentada per DA.

Fent un resum ràpid dels fets, els actuals membres de l’oposició comunal ens van fer saber als integrants de la plataforma la seva intenció de no repetir candidatura i la responsabilitat compartida per tots nosaltres d’oferir una alternativa a les polítiques de DA a la nostra parròquia, amb el seu compromís explícit de donar-hi suport (ni que fos tancant com a suplents).

Ja des del principi de les converses, davant l’al·legada manca d’algú que volgués encapçalar una candidatura comunal, vaig apuntar la possibilitat de contactar la Xus Barrocal com a candidata capaç d’encapçalar una llista. Deixeu-me explicar en què em basava...

La Xus, de formació Llicenciada en lettres modernes, ha estat professora durant 15 anys d’educació secundària i actualment, ja en fa tres, ocupa un lloc de treball com inspectora educativa pel ministeri de Relacions Institucionals, Educació i Universitats. Però més enllà de la seva capacitació professional acreditada, la Xus és una veïna arrelada a Canillo, que fa vida en aquest poble, i amb la que coincidim políticament en el fet que cal un canvi de rumb de la política comunal canillenca. Creiem que cal un comú més obert i transparent, que sigui més proper a les persones (a totes) i que no faci seguidisme del que per a nosaltres ha estat una política nefasta de DA en l’àmbit nacional. Una política que ha anat minvant progressivament la qualitat de vida de la classe mitjana treballadora, passant d’un país d’oportunitats a un en què els nostres fills ho tenen cada vegada més difícil per a poder iniciar i desenvolupar un projecte de vida al SEU país.

El cert és que el dia 23 d’octubre ja es va apuntar una possible llista encapçalada per la Xus Barrocal -única candidata que s’ho estava pensant de les que havíem anat suggerint per encapçalar- i per mi mateix -en cas que no sortís ningú més disposat a anar-hi-. El dijous 9 de novembre, cap al migdia, finalment es materialitza l’opció d’aquesta candidatura com l’única que efectivament ha estat mai sobre la taula (que sabem) i, en un intent de materialitzar-la, em trobo la manca de voluntat de fer-ho per part d’alguns integrants de la plataforma, encapçalats per Albert Torres i Dolors Cabot.

Em sembla molt legítim que no es vulgui donar suport a determinades persones, quan hi hagi arguments que ho avalin. En defecte d’arguments vàlids, el què em queda ara és un punt de decepció amb mi mateix d’haver treballat, ara fa quatre anys, per unes persones que em van fer creure que l’important era oferir una alternativa als electors de Canillo i ara em demostren que era vàlid per a ells, però no per a altres.

Però el que em sembla un acte de supèrbia vergonyosa és dir que “no tothom serveix per a tot” sense que es pugui valorar la feina feta per les persones, una vegada se’ls ha donat l’opció de demostrar o no la seva vàlua. Són els electors els que han de jutjar la capacitat de les opcions polítiques que tenen en les paperetes electorals i la vàlua de la feina que han fet a la finalització del seu mandat (tant des de l’acció en la majoria, com des de l’oposició).

El resultat és que avui els votants de Canillo només tenen l’opció que torni a governar Demòcrates el comú de la nostra parròquia i, a més, sense una oposició que controli l’acció comunal. Personalment estic tranquil d’haver-ho intentat fins al final i molt agraït als companys i companyes que també ho han intentat perquè no hem traït el nostre compromís amb la gent de Canillo d’oferir-los una alternativa. Seguirem treballant-hi!