Ja fa temps que em dedico a la política, i a aprovar i fer lleis. He estat conseller general en diferents legislatures i sé que fer lleis com a xurros no serveix de res si no es poden implementar. I per fer-ho, perquè puguin ser d’aplicació, cal que des del Govern es desenvolupin i s’aprovin diferents reglaments.
Des de fa un temps, i especialment en aquesta legislatura, que s’aproven lleis a correcuita, amb un abús, diria, de la fórmula d’extrema urgència, i que després queden en un no res perquè en molts aspectes es diu que cal que el Govern ho desplegui reglamentàriament. I lamentablement, he de constatar que aquest darrer pas no s’està fent i l’Executiu no està complint amb la seva responsabilitat de donar resposta a l’encomana que li fa el Consell General per la via legislativa.
En el marc del Debat d’Orientació Política, els socialdemòcrates vam defensar una proposta d’acord per tal d’ordenar al Govern que publiqués un llistat dels reglaments previstos en les diferents lleis aprovades que hi ha pendents de desenvolupar. Una proposta que buscava un exercici de responsabilitat i transparència, i al nostre, entendre de fàcil compliment. La primera sorpresa va ser aleshores, quan des dels grups parlamentaris de la majoria es va rebutjar la proposta d’acord.
Vista aquesta resposta, vaig decidir formular un parell de preguntes perquè l’Executiu respongués per escrit amb el mateix objectiu: disposar d’un llistat, desglossat per ministeris, de les normatives a implementar, derivades de les lleis aprovades, i pendents d’aprovar. I també demanava el calendari de tramitació, aprovació i publicació de tots aquests reglaments i normes. Segona sorpresa, i majúscula. El Govern em respon que «no està en disposició de respondre en deguda forma a les preguntes que li formulo tenint en compte la poca precisió i l’excessiu abast de les mateixes», i s’empara en el fet que no s’acoti temporalment la pregunta per a no respondre.
A l’entendre del Govern, respondre a la demanda de disposar d’un llistat de reglaments a aprovar suposa fer una «recerca i anàlisi de totes les normes legals que històricament s’han aprovat a Andorra, fins i tot en el període preconstitucional o, àdhuc, abans que existís el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra». Evidentment, fer aquesta feina «és materialment ingent».
Amb aquesta resposta quedo esparverat, doncs vol dir que no es disposa de tal llistat i que no se sap quantes lleis han quedat oblidades ni quins reglaments s’han de desenvolupar i aprovar. És a dir, aquest Govern no té un inventari de la feina pendent, ni, per tant, una mínima planificació. Lamentable, totalment lamentable. Dedueixo, doncs, que aquests últims temps hem estat fent i aprovant lleis de cara a la galeria. I em pregunto: de què carai ens serveixen tots aquests textos? I quins d’ells tindran l’immens privilegi de què el Govern faci l’atenció necessària i desplegui els pertinents reglaments?
No patiu, que per facilitar-los la feina de fer aquest inventari, que és del tot necessari, reformularem la pregunta acotant-la en el temps i separant-la per ministeris. Potser així aconseguirem tenir aquesta informació com a representants del poble andorrà que som. I evidentment, ens cuidarem de transmetre-la, perquè la població també té dret a saber-ho. Toca treballar, nois!
(El Periòdic, 27 d'octubre del 2022)