El proppassat 10 de novembre vam assistir a una sessió del Consell General de control al Govern, que en un punt concret, si m’ho permeten, va resultar una mica esperpèntica.
El president del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, el meu company Pere López, formulava una pregunta oral en la qual, tenint en compte les alçades de l’any en què ens trobem, es demanava al Govern respecte de quina previsió d’augment salarial es preveu per al 2023 i en quina mesura aquest increment serà superior al previst pel preu dels lloguers.
Per posar en context, cal explicar que tenint en compte que l’índex de preus al consum (IPC) està disparat (7% per al mes d’octubre), el Govern pretén desvincular l’augment dels salaris i dels lloguers destinats a l’habitatge de l’IPC, creant un nou valor de referència que serà l’Índex de revaloració dels salaris (IRS), previsiblement inferior a l’IPC.
El Projecte de Llei de mesures de protecció, d’estímul del mercat i de governança en l’àmbit de l’habitatge estableix respecte els preus dels lloguers d’habitatge “Durant l’any 2023, l’actualització de la renda dels contractes d’arrendament d’habitatge per a residència habitual i permanent, si està pactada en el contracte, ha de practicar-se d’acord amb l’índex de revaloració de salaris que aprovi el Govern per a l’any 2023, (...)”. En la presentació de Power Point que sintetitzava el Projecte de Llei referit, s’indica literalment “Si l’actualització està pactada en el contracte, aplicació de l’índex de revaloració dels salaris que aprovi el Govern”.
Per acabar de posar en context, cal dir que el PS va introduir una esmena al projecte de llei de referència, que pretén modular l’augment dels lloguers, no només d’habitatge, sinó també comercials, com a molt un 25% de l’augment dels salaris. Tenint en compte que estem en un context general de preus de l’habitatge disparat també, els socialdemòcrates hem volgut assegurar-nos que l’augment dels salaris no es destini en gran part, o en casos extrems en la seva totalitat, a cobrir només l’augment dels lloguers; de forma que es destini també a contrarestar l’elevadíssima inflació (augment de preus de la cistella de la compra, del vestit i calçat, dels carburants, etc.) i intentar mantenir, ni que sigui en part, el poder adquisitiu de les famílies.
Doncs bé, en el marc de la contesta a la pregunta oral de la qual parlava a l’inici, s’arribava a aquest punt relatiu a la relació d’augment dels lloguers d’habitatge respecte dels salaris. I aquí el punt sorprenent de la sessió, quan el ministre Jover ens explicava que la redacció del projecte de llei no pretenia que l’augment dels salaris fos igual que el dels lloguers, sinó que l’augment dels lloguers d’habitatge havia de guardar una proporció amb l’augment dels salaris, però no forçosament de la totalitat.
I a partir d’aquí l’enrenou, on diferents membres de grups parlamentaris que donen suport al Govern endegaven entre ells converses simultànies a la intervenció del propi ministre de Finances, imagino que per entendre perquè ells estan defensant en comissió que els dos augments han de ser iguals. Tot plegat escenificant la descoordinació entre legisladors i Govern i deixant sense contestar la resposta, de forma que a mitjans de novembre encara no sabem quin és el pla al respecte.
Només puc acabar aquesta reflexió dient que, malauradament massa sovint, la improvisació del Govern em fa pensar si Andorra no mereix més capacitat d’anticipar les solucions als problemes que hem d’enfrontar com a societat. La situació econòmica s’està posant molt difícil per a la majoria de famílies que viuen a Andorra i només unes polítiques públiques de suport, fermes i decidides, podran mitigar la recessió econòmica que ens ve a sobre. Esperem que aquesta vegada es protegeixi la gent i no s’acabin imposant els interessos immobiliaris.
(BonDia, 17 de novembre del 2022)