Recentment, hem rebut els resultats de l’enquesta presentada per Andorra Recerca i Innovació amb relació a la nostra democràcia. En aquest context, m’agradaria reciclar un article que vaig escriure per la Societat Andorrana de Ciències.
Sempre he pensat que la multiculturalitat és un concepte molt interessant. Durant la meva època com a ciutadà barceloní, una de les coses que més m’agradava fer era passejar-me per alguns barris i fer tastets de les societats que hi conviuen. Locals i persones d’orígens totalment diferents.
La diversitat es produeix quan persones de diferents nacionalitats, religions, ètnies i filosofies s’uneixen per a formar una comunitat. Una societat veritablement diversa és aquella que reconeix i valora les diferències culturals dels seus habitants. La diversitat cultural fa més forta a la humanitat i que, de fet, pot ser vital per a la seva supervivència a llarg termini.
Les comunitats i organitzacions de tots els àmbits es beneficien dels diferents orígens, habilitats, experiències i noves maneres de pensar que comporta la diversitat cultural.
A Andorra n’és una prova clara, tenim una població d’orígens variats i majoritàriament estrangers. Contextualitzem (dades del 2021):
- Andorrans – 48,7%
- Espanyols – 24,8%
- Francesos – 4,5%
- Portuguesos – 11,2%
- Altres nacionalitats – 10,8%
El percentatge d’estrangers residents a Andorra és molt més elevat (51,3% de la població) que als països veïns: Espanya (2020) un 11% de la seva població són estrangers, França (2020) un 7,6% de la seva població són estrangers, Portugal (2019) 5,7% de la seva població són estrangers.
D’entrada tenim una diferència gegant amb els països veïns (que a més a més són les principals nacionalitats que viuen a Andorra). Són dades oficials dels departaments d’estadística de cada país. Evidentment, hi ha context per entendre-ho una mica millor.
Una qüestió que va directament relacionada amb el fet que hi hagi menys estrangers (teòricament) que a Andorra. És molt senzill: la compatibilitat de les nacionalitats. És a dir, pots adquirir la nacionalitat sense rebutjar als teus orígens. Per tant, és obvi que molts nacionals dels tres països mencionats anteriorment són d’origen estranger i que en algun moment de la seva residència han decidit fer-se la nacionalitat del país on resideixen.
Des del 2010 (no he trobat dades anteriors) el nombre d’andorrans mai ha estat per sobre del 50%. Segurament aquestes dades van directament relacionades amb la participació de la nostra població en la vida pública del país. Les darreres eleccions hem vist un decreixement important de la participació en les eleccions. Andorra, que havia liderat la participació en el passat.
Per què us parlo de participació? A Andorra a les darreres eleccions nacionals (2019) hi havia una població de 77.543 habitants. Del total de la població, només tenen dret a vot 27.278 persones, el que representa un 35% de la població. Si d’aquests, només voten 18 638 persones, representa que un 24% de la població ha votat. Des del meu punt de vista, fa molt feble la democràcia a Andorra.
Hem vist que des que hi ha eleccions a Andorra hem tingut sempre una participació al voltant del 80% i a partir de les eleccions del 2009 la participació ha començat a baixar lleugerament de forma progressiva fins a arribar al 68% (12 punts per sota) el 2019. És evident que hi ha molts motius que han fet baixar la participació. Podria ser que l’adaptació de la immigració en sigui un?
La doble nacionalitat es podria permetre amb certs països amb convenis (com ho fan Espanya, França o Portugal). Moltes persones els hi agradaria fer-se andorrans, però no volen renunciar als seus orígens pels motius que siguin. D’altra banda, tot i que és difícil saber-ho amb exactitud, un alt percentatge dels nacionals són d’origen estranger.
Hi ha altres mecanismes que permetrien als estrangers que puguin votar. A Europa els estrangers de la UE poden votar als comicis locals si hi viuen de fa més de cinc anys. És una possible solució per a les eleccions comunals. Probablement, faríem sentir a la nostra població estrangera molt més integrada, si més no, es donaria la possibilitat a què puguin fer part de la vida política d’alguna forma. Evidentment, permetre la doble nacionalitat o permetre votar als estrangers no és garantia que augmenti la participació, però sí garanteix una democràcia més forta i equitativa. Aquestes mesures han d’anar acompanyades amb molta pedagogia.
Personalment, penso fortament a fer partícips a tots els residents del país. Penso en un model com a Suïssa on els residents estrangers poden votar als diferents cantons (després d’un temps de residència) i on una cinquena part de la població disposa de més d’una nacionalitat. A més a més, a Suïssa existeix la cultura del referèndum per a pràcticament tot i és un altre mecanisme per fer més forta una democràcia.
Andorra en tota la història de la seva democràcia només ha fet un referèndum. El de la nostra constitució el 1993 que mai més s’ha vist modificada. Tot plegat, fa que de forma directa o indirecta es pugui veure una democràcia més feble, com deia abans.
La nostra població estrangera és sòlida, la gran majoria fa molts anys que hi viuen, però gairebé mai se’ls ha tingut en compte. Crec que és moment que la nostra població estrangera, que els nostres immigrants se sentin adaptats fent un pas cap a ells. Estic segur que ells ho agrairan, així com la nostra democràcia.