La participació ciutadana és un element implícit a les democràcies occidentals avançades, favorables a la intervenció de la ciutadania en tots els aspectes de la vida econòmica, política, cultural i social. La participació ciutadana abasta diferents nivells d’implicació en els processos públics i amb diferents formes de participació: des de l’accés a la informació pública, a la consulta, els pressupostos participatius, les agendes locals 21, els consells consultius i la iniciativa legislativa popular.
La participació ciutadana contribueix a millorar la democràcia, l’eficiència i eficàcia de les decisions polítiques i el consens ciutadà, a augmentar la legitimitat dels sistemes polítics, a optimitzar el rendiment institucional i a formar, en definitiva, millors ciutadans i millor responsables polítics.
No descobrim res de nou si afirmem que la democràcia representativa no passa per un dels seus millors moments. La realitat mostra l’allunyament que s’està produint entre governants/representants i governats/representats, cosa que comporta una desafecció cada vegada més gran d’aquests segons cap als primers.
A Andorra, un 46,10% dels nacionals que van participar en la darrera enquesta política del CRES assegurava que la situació política general era regular, un 17,10 % la veia dolenta o molt dolenta i un 31,6% creia que era bona. Pel que fa als motius del descontentament en el funcionament de la democràcia, el principal motiu és una gestió del país incorrecta. Segueixen els que opinen que el Govern respon a interessos particulars “dels rics i oblida la resta de ciutadans”; els que pensen que no es respecten els drets socials; els que creuen que directament no és un sistema democràtic; els que diuen que hi ha una mala gestió econòmica i, en darrer lloc, els que opinen que tenim un sistema electoral deficient. Pel que fa a l’abstenció electoral, la participació en les eleccions generals ha tingut en deu anys un descens significatiu (del 80%, el 2005 al 68,3%, el 2019).
Politòlegs i sociòlegs han posat de manifest que hi ha un dèficit a la democràcia occidental, ja que aquesta està privada d’elements que, tanmateix, hauria de tenir. I és que, en efecte, l’experiència està demostrant que la participació directa de la ciutadania en els assumptes públics no pot acabar en l’elecció dels seus representants.
Actualment, existeix una diversitat de formes democràtiques que oscil·len entre la democràcia representativa i la directa, però no es tracta de triar entre l’una o l’altra, sinó de fer el necessari perquè convisquin conjuntament, actuant com a control de l’una sobre l’altra.
Si estem davant d’una “crisi de la democràcia representativa” cal cercar alternatives o solucions per evitar, o almenys corregir en la mesura del possible, aquesta situació. Per aquests motius, el PS ha presentat la proposició de llei reguladora de les iniciatives legislatives populars per propiciar un augment de la participació ciutadana en els processos d’elaboració de les lleis.
Després de 30 anys ja comença a ser hora de comptar amb un text que la reguli per facilitar la iniciativa ciutadana quan en aquest lapse de temps només n’hem tingut una, el 2012, Llei de protecció contra el tabaquisme passiu ambiental. La nostra proposta ha estat acceptada a tràmit i confiem que a la tardor sigui una realitat.
És necessari promoure la participació ciutadana per combatre la desafecció política; comptar amb una ciutadania més protagonista per consensuar solucions als problemes; fomentar la corresponsabilitat ciutadana, enfortir la cooperació i l’esforç en pro de l’interès comú.