Avui fa just un any que el Govern entrà a tràmit el projecte de llei d’economia circular. Des del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, duent a terme la nostra tasca de consellers generals, vam iniciar un procés d’anàlisi del text que culminà el 28 de març amb la presentació de 60 esmenes a un text de 48 articles i 12 disposicions. 60 esmenes són un bon grapat d’esmenes, i en part és per això que hem requerit tot aquest temps de treball.
La negociació en comissió ha estat fructuosa. De les esmenes que hem presentat han estat aprovades una cinquantena, unes per unanimitat i d’altres transaccionades, la qual cosa indica la voluntat de les parts de trobar acords i també indica que el projecte original ha estat força transformat per l’acció de les esmenes. Cap a on hem conduït aquesta transformació?
En redactar les esmenes ens vam plantejar tres eixos d’acció: 1) el canvi de model per reduir els residus; 2) l’aportació de propostes per fer una llei més aplicable i efectiva; i 3) la reducció de la incineració de residus a la mínima expressió i l’aposta per la protecció de la salut humana.
Així, vam formular canvis establint per llei objectius més ambiciosos de reducció, reutilització i reciclatge que els originals establerts pel Govern, formulant alhora una temporització en consonància amb els estàndards de la Unió Europea. De la mateixa manera, hem incidit en la separació de residus i la millora del seu reciclatge. És el cas del residu orgànic i el residu tèxtil, que mitjançant la modificació de la Llei de residus a través de la Llei d’economia circular, figuraran com a residus diferenciats i, per tant, s’hauran de separar tal com estableixi el futur Pla de residus i la seva aplicació per reglament. De manera complementària, la Llei d’economia circular definirà, per primera vegada i mercès a una de les nostres esmenes, què és el residu orgànic, anomenant-lo «matèria orgànica del residu urbà», que són els «residus orgànics alimentaris i de cuina procedents de llars, oficines, restaurants, majoristes, menjadors, serveis de restauració col·lectiva i establiments de consum al detall, residus comparables procedents de plantes de transformació d’aliments i residus biodegradables de jardins i parcs urbans».
Als canvis operats per les esmenes que vam presentar s’hi poden sumar aquells relacionats amb el malbaratament alimentari, un àmbit fonamental en la reducció de residus. Hem aclarit la jerarquia per a la prevenció del malbaratament i introduint mesures per fer efectiva aquesta prevenció en els sectors econòmics més proclius a generar-ne. Alhora hem tingut en compte la problemàtica pel que fa als productes en monodosi, l’ús dels quals queda reduït als escenaris d’emergència sanitària. En matèria purament empresarial hem introduït un índex d’empreses establertes a Andorra basades en esquemes d’economia circular, per tal d’incentivar la implantació d’aquests esquemes i per tal de conèixer la magnitud i el ritme d’aquesta implantació. I en l’àmbit de l’administració pública hem introduït mesures com la reducció de l’ús del paper i la promoció de les fonts d’aigua a la via pública, amb l’objectiu de reduir les ampolles de plàstic en circulació. A més a més, la llei resultant inclou l’encomana al Govern perquè elabori un projecte de llei sobre fiscalitat ambiental en matèria de gestió de residus. Una eina bàsica per fomentar les opcions prioritàries dins de la jerarquia de les opcions en la gestió de residus i els principis de l’economia circular real en matèria de residus: la prevenció, la reutilització i el reciclatge.
Com poden llegir, totes les mesures proposades han perseguit la creació d’una bona llei d’economia circular que esdevingui un vehicle per al canvi de paradigma que suposa l’aposta per aquest nou model. Estem compromesos amb aquest canvi de model, tal com ho estem amb la transició energètica i amb l’emergència climàtica i ecològica. Recordem que en l’ocasió de la creació d’aquells textos legislatius vam fer aportacions que van millorar i van bastir garanties per arrencar i aprofundir en els canvis necessaris per a una transició ecològica efectiva. A més, també vam aportar una modificació durant el tràmit legislatiu de la Llei de Ctrasa, amb la inclusió d’un pla que preveu el dimensionament i l’obsolescència de l’actual model d’incineració per l’any 2035, en funció dels objectius i l’estratègia d’Andorra en matèria d’economia circular. Perquè una economia circular real requereix aquestes garanties i aquesta ha estat la nostra intenció i la nostra tasca durant aquest temps