El bon viure, camí cap a la igualtat

Aquest terme aborda nombrosos conceptes lligats a la qualitat de vida i a la felicitat d’una persona des de la perspectiva social i ambiental, però també des de la humana.

La notable aportació cultural dels pobles indígenes de l’Sumak Kawsayo, el bon viure, d’acord amb molts autors que posen per escrit l’antiga tradició oral de diversos pobles indígenes d’Amèrica, té quatre principis essencials:

-Sense coneixement o saviesa no hi ha vida.
-Tots venim de la mare terra (Pacha Mama).
-La vida és col·lectiva.
-Tots tenim un ideal o somni.

El bon viure és la satisfacció de les necessitats, la consecució d’una qualitat de vida i mort digna, estimar i ser estimat, la florida saludable de tots i totes, en pau i avinença amb la natura i la prolongació indefinida de les cultures humanes. És respectar l’altre, saber escoltar tot el que desitgi parlar, sense discriminació o algun tipus de submissió. No es postula la tolerància, sinó el respecte, ja que tot i cada cultura o regió té una forma diferent de pensar, per viure bé i en harmonia cal respectar aquestes diferències.
El bon viure és un model de vida per a moltes cultures indígenes d’Amèrica; és quelcom més que un concepte o una utopia. És una pràctica viva, que es vivifica més a mesura que comparteix, i així com ha arribat, de generació en generació fins als actuals indígenes. Sorprenentment, gairebé totes les cultures comparteixen aquesta pràctica.

Totes aquestes definicions al·ludeixen a polítiques d’igualtat, convivència comunitària, reciprocitat i relacions harmòniques amb els altres i amb la Mare Terra.

La societat mundial és menys equitativa que abans i prevalen nivells massius de pobresa i exclusió. D’altra banda, el creixement econòmic indefinit no és possible, ja que la capacitat de resiliència dels ecosistemes planetaris que sustenten la vida s’està aconseguint, i els problemes ecològics globals resultants poden amenaçar la continuïtat dels avanços obtinguts, la nostra pròpia civilització i la vida sobre el planeta, si no s’introdueixen canvis substancials mitigant l’impacte ambiental de l’economia global sobre l’ambient.

I si bé no es tracta d’idealitzar les cultures precolombines, si podem escoltar el que la cosmovisió d’aquests pobles ens pot aportar en l’actualitat, sobretot en èpoques on preval, per sobre de tot, l’esperit individualista, i el poc o nul respecte cap al medi ambient.
Portar a la pràctica una ètica així requereix un ardu treball per evitar les conductes individualistes i oportunistes. Una altra ètica és possible, la de benestar general i no de benestar per a pocs, la de la solidaritat i no de la competència.