Els idus a l’antic còmput romà i a l’eclesiàstic corresponien al dia 15 de març, maig, juliol i octubre i als dies 13 de la resta dels mesos de l’any. Els idus eren dies de bons auguris que tenien lloc en aquests dies esmentats. La mort de Juli Cèsar al Senat romà, el 15 de març de l’any 44 abans de Crist, va marcar per sempre més aquest dia com un dia d’ignomínia, i com a conseqüència preservar-se dels idus de març equival a avisar d’una adversitat probable que hem d’evitar. Aquesta situació d’adversitat ha estat la sensació que he tingut aquesta segona quinzena de juliol en conèixer les notícies, gens favorables al Govern i a la seva gestió, que han anat emplenant els mitjans de comunicació, tant els més crítics com els afins.
Una absoluta bona notícia per al nostre sistema democràtic ha estat l’absolució de la consellera Carine Montaner pel Tribunal Superior per l’anomenat cas Costa, malgrat l’entossudiment del fiscal general a demanar dos anys de presó condicional i dos d’inhabilitació per a la consellera general per un presumpte delicte de revelació de secrets. Tot un despropòsit que no hauria d’haver acabat a la justícia. Tant aquest cas com el de l’activista Vanessa Mendoza, a qui la sentència li reconeix el dret a la llibertat d’expressió, posen força en dubte la institució judicial.
El 16 de juliol es presentava l’estudi d’impacte de l’acord d’associació d’Andorra amb la Unió Europea, que malgrat el seu contingut, conclusions i la voluntat de valorar les repercussions d’aquest acord, no ha tingut cap impacte en les posicions dels partits, els que estem a favor de l’acord continuem mantenint que serà positiu per al nostre país i per als que hi estan en contra i als que es volia donar arguments per que reflexionessin i canviessin d’opinió, no només no els convenç, sinó que diuen que no hi haurà un creixement real de la riquesa i per tant no es justifica l’esforç que Andorra ha de fer (obro parèntesi perquè m’ha sobtat que parlin de creixement i no de desenvolupament).
El 25 de juliol, se’ns anunciava que Grifols i el Govern acordaven dissoldre la joint venture creada per supervisar el projecte, venut a bombo i platerets, el centre de recerca immunològica. És allò que “mal comença, malament acaba” i la crònica d’una mort anunciada envoltada d’un misteri que només amagava el seu fracàs. Un projecte mal i poc definit i que no s’emmarcava en cap línia de recerca del Govern, un error plantejar el Govern com a “soci” quan no tenim una sòlida ni apropiada estructura d’investigació, i menys en biomedicina. Una proposta que, en definitiva, segueix la mateixa fortuna, millor infortuna, d’altres tantes propostes.
Les males notícies del juliol no s’acaben aquí. Segons una interpretació malastruga –i barroera–, l’acord d’associació posa en perill la Llei del català, ja que la normativa de lliure circulació de persones i dret d’establiment no contempla diferències en l’establiment de ciutadans de la UE respecte als nacionals i no se’ls pot exigir l’idioma. Com si no existissin requisits de llengua als Estats membres. I ja per acabar i posar la cirera al pastís, un estudi presentat l’abril d’enguany però que sembla que fins ara no hem conegut ens revela que el canvi climàtic amenaça d’empobrir Andorra un 14% per al 2050. Situació que sumada a les prediccions malastrugues també de l’evolució del Fons de reserva de les pensions, fa bona l’expressió “l’últim, que apagui el llum”.
A DA i al Govern amb els seus socis se’ls gira molta feina si no volen que es facin realitat els idus de juliol i evitin abocar-nos, i menys provoquin, les adversitats del present i del futur i que desoeixin les alertes i les premonicions, metafòricament parlant, del fatal idus de març.