Columna publicada al diari Bon Dia · 23/10/2020
El 24 d’octubre se celebra el Dia de les Nacions Unides, l’entrada en vigor el 1945 de la Carta de les Nacions Unides. Amb la ratificació d’aquest document fundacional, la majoria dels seus signataris, inclosos els cinc membres permanents del Consell de Seguretat, l’Organització de les Nacions Unides va entrar oficialment en funcionament.
Enguany, per commemorar el 75è aniversari de l’ONU, el seu secretari general va comunicar que se celebrarien diàlegs a tot el món, entre països, entre sectors i generacions amb l’objectiu d’escoltar tothom per forjar un futur junts i reivindicar la cooperació mundial en la construcció del futur que volem. Ho va fer en un moment en què el nostre món i els nostres sistemes polítics s’enfronten a una crisi sanitària sense precedents amb greus repercussions econòmiques i socials i de la qual encara estem lluny de veure’n el final.
A la tasca ja prou compromesa d’assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible i de respondre als reptes i desafiaments inajornables com la lluita contra la desigualtat, la violència contra les dones, la barbàrie del terrorisme, el drama de les persones desplaçades i refugiades, la crisi climàtica i els canvis tecnològics, s’hi afegeix la resposta coordinada a la pandèmia del SARS-Cov-2 i de com prevenir futures epidèmies.
Quan encara no havia acabat la II Guerra Mundial, del 25 l’abril al 26 de juny del 1945, es reunien a San Francisco, els representants de 46 països per fundar una Organització de les Nacions Unides, amb la voluntat de contribuir a crear un nou ordre mundial que donés resposta als vuit punts de la Carta de l’Atlàntic signada per Roosevelt i Churchill, l’agost del 1941. Una organització per conservar la pau i ajudar a crear un món millor.
D’aquella primera idea, en va néixer una organització com un instrument de supremacia mundial de cinc potències: els Estats Units, la Unió Soviètica, la Gran Bretanya, França i la Xina. A més, les línies fonamentals del nou ordre havien estat establertes per acords previs entre les tres potències guanyadores de la guerra, els EUA, la Unió Soviètica i la Gran Bretanya, i en el terreny econòmic es va crear el Banc Internacional de Reconstrucció i Desenvolupament, que seria l’origen del Banc Mundial, i el Fons Monetari Internacional, com a reguladors de l’economia financera.
Després, van arribar les conferències de Jalta i Postdam que, lluny de l’ordre internacional dibuixat per les Nacions Unides, es reconeixia de fet que el món es passava a dividir en dos àrees d’influència, on dos poders dominants imposarien el seu sistema social i exercirien el control polític.
La història serveix per posar en evidència els desencerts i no repetir els errors comesos per la humanitat. Per això m’agradaria pensar que ho farem millor que la darrera vegada i que aprofitarem aquesta crisi de veritat i no com quan es va donar l’oportunitat, amb l’ONU al capdavant, i amb la victòria sobre el feixisme, per iniciar, i després d’una llarga marxa del món, el camí cap a una societat més igualitària i més lliure. Ja sabem que l’intent soviètic va acabar resultant fallit i que el capitalisme, tot i iniciar el desenvolupament de l’Estat del benestar, ha creat les majors desigualtats i iniquitats.
"Que el món després de la pandèmia serà diferent sembla possible, ¿però preparat per fer els canvis necessaris per iniciar una veritable transformació social?"
Que el món després de la pandèmia serà diferent sembla possible, ¿però preparat per fer els canvis necessaris per iniciar una veritable transformació social? ¿Un món on, per exemple, l’economia ocupi el lloc secundari que li correspon i que estiguem més preocupats i ocupats pels problemes de la vida i de les relacions humanes com ja va demanar John Maynard Keynes, el 1931?