Cal escoltar la ciutadania. Els sindicats han convocat una manifestació perquè ho puguem dir tots ben alt i clar. No ens podem conformar amb queixar-nos en converses de cafè, cal sortir al carrer i dir-ho tots alhora, sense diluir. I el moment és avui, a les 20.00 hores, a la plaça Coprínceps d’Escaldes. No podem continuar tolerant que el Govern de Demòcrates per Andorra i els grups que li donen suport (Acció i Ciutadans Compromesos) facin el que vulguin i ens deixin el país com ho estan fent: amb una població empobrida, amb problemes d’habitatge, de poder adquisitiu...
En el darrer Observatori realitzat des d’Andorra Recerca i Innovació –que engloba el que fins ara havia estat el Centre de Recerca Sociològica–es posa de manifest que el 49% de la població (49!) està preocupada per la problemàtica d’accés a l’habitatge i un 42% (que també es diu aviat!) manifesta tenir problemes per arribar a finals de mes. I què ja fet el Govern? Res. O gairebé res, perquè el poc que ha fet, encara ho ha empitjorat. No ha sabut llegir ni la situació ni el problema, ni ha tingut en compte les necessitats de les persones i del conjunt de la societat, perquè viu en una bombolla des de la qual tots aquests problemes es veuen de massa lluny.
Des del Partit Socialdemòcrata hem posat diferents solucions damunt la taula, però el cap de Govern i la seva quadrilla, des de la seva supèrbia, ens han ignorat. Els preus dels lloguers de l’habitatge són un dels principals factors que causen l’espiral inflacionista en la qual ens trobem immersos. Per això hem dit –i ho continuarem dient– que cal limitar, i molt, el creixement d’aquests preus. Una proposta concreta: limitar el creixement dels lloguers a com a màxim el 25% del creixement que s’apliqui als salaris. Així començaríem a recuperar una mica de poder adquisitiu. Però no, la proposta del Govern fa que la majoria de la població vegi incrementat el seu salari al voltant del 5% –per sota del 7% al voltant del qual s’acabarà situant l’IPC– mentre que el seu lloguer podrà incrementar-se un 5% perquè fa ja uns anys que està prorrogat el contracte. Les matemàtiques són clares: la majoria de la població continuarà perdent poder adquisitiu.
Una altra mesura concreta: bonifiquem els preus dels carburants als residents, que tenen un impacte molt important en l’IPC i en la inflació, no només directament pel que ens costa a cadascú de nosaltres omplir el dipòsit del nostre vehicle, sinó també, indirectament, perquè és un cost logístic que s’acaba traslladant a la mercaderia. Més propostes: invertim i comprem habitatges fins que un 25% del parc immobiliari sigui de protecció pública. O establim uns preus de referència amb bonificacions fiscals per a aquells propietaris que els segueixin. Fem créixer els salaris mínims fins a assolir el 60% del salari mitjà...
A la base hi ha una política fiscal injusta i ineficient, que no redistribueix la riquesa com faria un veritable estat del benestar. No es tracta d’apujar els impostos ni crear-ne de nous, simplement donar compliment al mandat constitucional pel qual tothom ha d’aportar a les arques de l’Estat en funció de les seves possibilitats.
És per tot plegat que hem de sortir aquest vespre, no perquè ens vingui de gust, sinó perquè la situació a la qual ens han portat les polítiques adoptades per aquest Govern de coalició, pensant en uns pocs i no en el conjunt, és ja insostenible. I perquè cal que s’escolti la ciutadania.
(El Periòdic, 8 de desembre del 2022)