La setmana passada es van presentar les conclusions de l’estudi d’impacte de l’acord d’associació amb la UE elaborat per Andorra Recerca i Innovació (ARI). Els indicadors econòmics seran positius a mitjà i llarg termini, encara que al principi algun sector creixi menys del que ho faria sense acord, i l’impacte serà relatiu perquè molts àmbits no hi estan afectats i n’hi ha d’altres que ja s’adapten a la normativa europea.

Es pot interpretar que ARI té un biaix favorable a l’acord perquè és un organisme públic, però el coordinador de l’estudi va explicar en detall la metodologia per esborrar qualsevol ombra de dubte. I això en detriment de la comunicació, perquè la introducció va ser densa i se’ns va fer llarga (a mi i a companys amb qui he comentat la jugada).

Hi vaig trobar a faltar una anàlisi de les necessitats del sector públic per mantenir la qualitat de la salut, l’educació o el benestar. Però la resposta va més lligada als àmbits que no depenen de l’acord, com el sistema tributari, la seguretat social, les polítiques d’habitatge, o altres qüestions lligades al model de país dels governants. La dreta, que fins ara té posicions de poder al Govern i en alguns comuns, ja afavoreix els sectors que hi guanyarien més amb l’acord segons l’estudi d’ARI: el financer i la construcció.

Perquè la població en conjunt noti un canvi positiu, caldrà que aquesta obertura més clara a Europa s’acompanyi dels principis bàsics que inspiren els plantejaments socialdemòcrates: igualtat d’oportunitats; protecció del medi ambient, el patrimoni cultural i la identitat, i garantia dels drets humans. Ens hi va el futur del país i el benestar de les properes generacions