Només han passat quatre anys de l’entrada en vigor de la darrera Llei de la funció pública quan ens trobem debatent, amb moltes presses i poc consens, unes modificacions d’una norma que no ha estat desenvolupada en molts dels aspectes clau per garantir una Administració pública de qualitat. És cert que la llei s’havia de modificar compte tingut la sentència del Tribunal Constitucional, que declarava nuls i sense efecte dos dels seus articles –la remissió al poder reglamentari per determinar la composició del Comitè Tècnic d’Organització i Gestió de la funció pública i per establir la jornada i l’horari de treball dels funcionaris. Però hauríem preferit que a l’inici de la legislatura s’haguessin modificat aquests articles i que el Govern, atenent els pactes amb els seus socis liberals, hagués plantejat un treball aprofundit d’anàlisi de la funció pública que necessitem amb la societat civil i els partits polítics.
Estem davant d’un projecte de llei que no ens agrada perquè més enllà de resoldre la desfuncionarització de l’Administració pública que va establir la llei del 2019 i que celebrem, no ens sembla que dibuixi un sector públic més eficient, flexible i transparent i més orientat a les necessitats actuals i futures.
Malgrat tot, des del PS proposem un seguit de mesures en el sentit de dignificar la figura dels treballadors públics, valorar el seu treball, evitar la precarització laboral i mirar de posar elements per garantir una retribució justa i suficient. Per a nosaltres el treballador públic és una de les peces necessàries, juntament amb les lleis, els mateixos poders públics i els tribunals de Justícia, per garantir la neutralitat de les administracions públiques. Enfortint i prestigiant aquesta peça enfortim l’Administració en sentit ampli de servei públic de qualitat i de garantia del dret de comptar amb una bona administració.
La contractació de treballadors amb caràcter temporal ha d’estar motivada per la necessitat i la urgència, per a la resta cal que hi hagi una planificació dels recursos humans de les administracions públiques. Per aquest motiu plantegem acabar amb la interinitat abusiva de treballadors eventuals, termenant-la a dos anys, i permeten que els treballadors interins que fa més de cinc anys que ocupen un mateix lloc de treball i de forma ininterrompuda puguin presentar-se als concursos de mobilitat interna, per una raó d’eficiència perquè, en igualtat de condicions, es pugui aprofitar la seva experiència i evitar nous processos d’adaptació.
Per evitar la precarització, l’Administració pública ha d’efectuar anualment la convocatòria de les places necessàries de funcionaris per tal que no es superi el deu per cent de la plantilla total amb treballadors públics interins o del quinze per cent en el cas del cos especial d’educació, en aquest sentit es recull la decisió del Tribunal de Justícia de la UE, que ha determinat que les places ocupades per interins no poden superar un percentatge màxim del total de treballadors públics.
S’encomana al Govern un pla d’estabilització de les places de l’Administració pública, per convocar progressivament les places que siguin necessàries i que els treballadors públics interins que superin els deu anys de servei actiu en el mateix lloc de treball, de forma ininterrompuda, i que hagin superat un concurs públic d’accés al lloc de treball o una darrera avaluació positiva en el cas d’Educació, adquireixin la condició de funcionaris.
S’introdueix factor correctiu relatiu a la gestió de l’acompliment per minimitzar l’impacte d’haver negat, des del 2009, el dret a desenvolupar la carrera horitzontal dels treballadors públics i es proposa l’adequació dels salaris baixos i l’harmonització dels complements dels cossos especials a fi d’evitar greuges comparatius entre els professionals dels diferents cossos davant supòsits de fet iguals o molt similars.
Es tracta, en definitiva, de posar en valor i prestigiar un dels recursos més importants de les nostres administracions per garantir una funció pública que serveixi a la ciutadania, una funció pública que estigui preparada per afrontar els grans reptes socials, polítics i econòmics del nostre país