En el recentment celebrat Congrés del PS es va tractar la ponència relativa a la gestació subrogada. Es va resoldre prohibir-la, emprendre les accions legislatives necessàries per abolir aquesta pràctica en la línia d’allò que adopti el marc comú normatiu i revisar la normativa que regula l’acolliment familiar, les adopcions i els processos adoptius a fi de facilitar-les.
Des de fa temps constatem que la gestació subrogada impulsada per la globalització s’ha consolidat en un model majoritàriament mercantilista que atempta no sols contra els drets humans sinó que constitueix una immensa injustícia global. La gestació subrogada majoritària és la comercial. L’ altruista té un caràcter molt residual. Les pràctiques de gestació per substitució són molt lucratives per als intermediaris i en nombrosos casos es produeix l’explotació de l’estat de necessitat de les dones gestants. La vulnerabilitat i la precarietat, donada l’asimetria entre les parts concernides, no es poden deslligar de la seva valoració ètica i política.
La gestació subrogada no només està prohibida a molts països sinó que organismes com la CEDAW o el Parlament Europeu han alertat i instat a la prohibició de tota pràctica de gestació que vulneri els drets de les dones i de les nenes en el món, especialment en països en vies de desenvolupament en els quals s’ha comprovat delictes contra els drets humans i la vinculació de la gestació subrogada amb el tràfic d’éssers humans. A Andorra, la gestació subrogada està, des del 2019, regulada però no permesa. No va haver-hi reflexió ni debat, tampoc es va considerar l’informe del Comitè Nacional de Bioètica d’Andorra
El nostre posicionament parteix de les conviccions següents. En primer lloc, prioritzar desitjos i interessos enfront dels drets humans ha de quedar fora de consideració per als que lluitem per una societat justa i igualitària, ja que satisfer un desig – ser pares- no pot comportar la renúncia a un dret. La legislació no ha d’estar encaminada a satisfer desitjos individuals sinó a protegir drets col·lectius. En segon lloc, considerar a les dones com un mitjà per satisfer un fi posa en qüestió la dignitat humana i a la visió mateixa que es té de les dones. En tercer lloc, el dret a la salut i a l’autonomia sobre el propi cos no pot veure’s compromès per la recerca del benefici econòmic ni pels desitjos d’aquells que volen ser mares i pares. Hi ha evidència que es tendeix a limitar la capacitat de decisió de la dona gestant sobre certes qüestions de la seva vida quotidiana al llarg del procés. El suposat lliure consentiment, via contracte o acord, anul·la, respecte al futur immediat, la mateixa autonomia reproductiva de la dona. Invocar l’autonomia per acte seguit suspendre-la és contradictori i, des del punt de vista de l’ètica, simplement aberrant, ja que liquida la pròpia autonomia com a principi.
A diferència d’altres àmbits com els trasplantaments d’òrgans de viu a viu existeix sempre l’opció de retirar-se o negar-se, precisament per no cancel·lar l’autonomia de qui, voluntàriament, es presta a donar un òrgan. L’exercici ple de l’autonomia de les persones només és possible des de condicions de justícia i igualtat, i en la gestació subrogada no es donen. En quart lloc, no podem ignorar que el resultat del procés de gestació subrogada és un ésser humà i que els éssers humans en el nostre ordenament no poden ser considerats com propietats d’altres éssers humans. L’exercici de la paternitat/maternitat és una responsabilitat no la materialització d’una propietat.
Assistim a un debat que no és només legal i jurídic d’aspectes com la seva abolició, la filiació i l’interès superior dels menors o el dret a la família, sinó que s’ha de fer entorn al nostre sistema de principis i valors com la dignitat humana.