Quan escric aquest article encara no s’ha aprovat el Projecte de llei de mesures d’estímul i d’estabilitat del mercat d’arrendament d’habitatges, però per a nosaltres, els socialdemòcrates, representa un avenç considerable en les polítiques –exigües i insuficients– d’habitatge que s’han dut a terme durant els darrers deu anys. El temps i la situació ens han donat la raó. No només pel que es trobarà a una llei que, el que fa principalment, és posar tiretes al greu problema de l’habitatge i al seu accés. El treball en comissió d’aquesta llei i les resolucions aprovades en el decurs del debat monogràfic sobre l’habitatge demostren un canvi de timó del govern en matèria d’habitatge, un canvi que els socialdemòcrates hem reclamat al llarg de les dues darreres legislatures i que han fet part dels nostres programes electorals i que ara, la difícil situació, l’empoderament i la mobilització ciutadana han conduït al partit que governa i als seus socis al compromís de començar a mobilitzar i posar les eines i els recursos necessaris per solucionar el problema.
De les propostes que, any rere any, havíem posat sense èxit damunt la taula, com el Registre de la propietat, ara hem obtingut el compromís de regular la seva creació. Aquesta és una eina fonamental per una veritable i eficaç política d’habitatge per a quan esdevé l’eina per disposar de la informació necessària sobre el parc d’habitatges del país. S’ha aprovat també la incorporació a la Comissió Nacional de l’Habitatge d’un representant de cada organització sindical que gaudeixi d’una secció relacionada amb l’habitatge i esperem que ben aviat es constitueixi un sindicat de llogaters. Des d’aquí, encoratgem als impulsors de les manifestacions per l’habitatge a constituir-lo, ja que es tracta de garantir l’equilibri necessari en la representació dels interessos del conjunt d’actors implicats en les polítiques d’habitatge. Hem aprovat també l’augment del tipus de gravamen de l’impost anual sobre els habitatges buits al cinquanta euros per metre quadrat perquè entenem que aquest ha de ser prou important per tenir efecte dissuasiu perquè els propietaris els posin al mercat del lloguer.
Un seguit d’accions i mesures que formàvem part de les nostres millores a la llei han estat retirades perquè seran plantejades a través d’esmenes al projecte del pressupost 2024 com la creació d’un fons per a l’habitatge de protecció pública de preu assequible que ha d’integrar l’estat de despeses, els crèdits corresponents als projectes destinats a impulsar, els plans o les accions destinats a l’objecte de la construcció d’habitatges de protecció pública i de preu assequible que serà finançat per impostos finalistes i per dotacions del pressupost de l’Administració pública. D’altra banda, es proposarà l’augment de les prestacions econòmiques dels serveis socials i sociosanitaris destinats a l’habitatge.
Altres mesures seran matèria d’anàlisis en el marc del treball per establir un full de ruta de l’habitatge que ha de contenir un pla pel dret a l’habitatge, un document estratègic de planificació i d’actuació per garantir el dret a l’habitatge i la seva funció social amb la participació dels principals agents implicats; la definició de preu assequible de la renda de lloguer; l’elaboració de l’índex de referència de preus de lloguer que permet conèixer una estimació del preu mitjà del metre quadrat de lloguer d’un habitatge ubicat en una zona i amb unes característiques definides i és un element central per a les polítiques fiscals, de promoció, de rehabilitació, de millora energètica i altres polítiques que promoguin ajudes públiques i bonificacions fiscals.
Hem perdut un temps preciós, però ara confiem que les accions i les mesures establertes siguin treballades des d’avui amb la celeritat necessària, sense pressa però sense pausa, per definir una política d’habitatge global i única de país.