Els darrers anys la inflació ha estat en nivells molt inferiors als actuals. Per tenir un ordre de magnituds: els índexs oficials de preus agregats dels 8 anys compresos entre el 2013 i el 2020 van representar un 3,5%, tan sols unes dècimes per sobre del de l’any passat, que va ser d’un 3,3%. Ja no parlem dels nivells en què es pot situar l’índex oficial a final d’aquest any. La darrera dada oficial és d’un 7,3%
És indubtable, doncs, que ens trobem en un escenari nou. Els darrers 10 anys ens havíem situat en un context que fins i tot s’havia segurament arribat a interioritzar, d’índex de preus de consum baixos juntament amb un cost del diner barat i amb un escenari d’estabilitat en aquest sentit. Una situació que ens havia portat a uns hàbits de gestió de l’economia individual, de les economies empresarials i familiars i també de l’economia pública que ara evidentment es posen en dubte. I moltes de les coses que han estat vàlides en aquest darrer període ara deixen de ser-ho.
Tothom, o com a mínim molta gent, es pregunta les coses que es podrien fer, o les mesures que es podrien impulsar, per intentar contenir al màxim possible la inflació; perquè, cal tenir-ho molt present, aquesta erosiona el poder adquisitiu de la ciutadania (que ja està molt baix a Andorra) i erosiona l’estalvi, perquè si tens uns diners i aquests rendeixen un x per cent però la inflació se situa en x+n punts per sobre d’aquest rendiment, doncs els teus estalvis estan perdent poder adquisitiu i capacitat inversora.
Estem veient amb certa sorpresa com el Govern no està prenent mesures sobre aquesta qüestió. Entre altres, la que hem proposat repetidament de bonificació dels carburants. Aprofito aquest espai per tornar a implorar al Govern que bonifiqui els preus dels carburants, de locomoció i de calefacció, ja que si no es fa urgentment la situació serà molt pitjor per a les famílies. No sé si estan acabant d’entendre la transcendència que tindrà per a tots plegats –empresaris, autònoms, assalariats, llogaters i propietaris–, quina serà la xifra final de l’IPC al final d’any.
I l’altra pregunta que segurament tothom es fa és si aquesta és una situació més aviat de caràcter puntual o de caràcter durador. Potser en un principi s’havia pensat que aquesta era una situació més de caràcter puntual; però veient l’IPC de l’any passat i ara, a tres mesos i mig del final de l’exercici i portant més d’un any en un escenari d’índex de preus alts, ja no es pot parlar d’una situació puntual, sinó que ja s’ha de parlar necessàriament d’una situació duradora que almenys es donarà durant més d’un any. Més del que tots desitjaríem i que s’hauria pogut pensar en un primer moment; perquè no, com s’ha anat explicant, aquesta no té un únic condicionant. No és conseqüència d’una única causa, que un cop solucionada podria minimitzar el problema, sinó que darrere d’aquesta inflació elevada hi ha moltes causes i sembla difícil que totes elles puguin ser solucionades en el curt termini.
Entre les causes d’aquest creixement dels preus hi ha des dels problemes logístics i de subministrament que es van ocasionar amb posterioritat a la pandèmia de la Covid, fins a l’encariment energètic i la manca de recursos energètics ja existent prèviament a la invasió de Rússia a Ucraïna però que s’ha vist agreujada per les conseqüències en aquest sentit. També hi ha causes més profundes, com ara patir les conseqüències d’un excés de globalització que ens havia portat a pensar que un producte, ja sigui de consum necessari per fabricar, o perquè una empresa funcioni, o per al consum de les famílies o molts altres es podien comprar a milers i milers de quilòmetres de forma permanent.
I per tant, com deia abans, com que són diversos els components, i alguns gairebé es podria dir de caràcter estructural del nostre model econòmic, o d’aquell model econòmic que s’ha anat construint, no sembla que calgui pensar en un escenari en què el nivell de creixement dels preus tingui curta durada. El que es podria arribar a acumular, sumant l’IPC del 2021, el del 2022 i el que es pugui registrar el 2023, podria arribar a situar-se entre els 10 i 15 punts d’IPC, l’equivalent pràcticament als 14 o 15 anys anteriors.
(BonDia, 7 de setembre del 2022)