Aquest matí es debat l’esmena a la totalitat que el Grup Parlamentari Socialdemòcrata ha presentat al Projecte de llei de recerca en l’àmbit de la salut i biomedicina del Principat d’Andorra i voldria compartir les reflexions que aquest matí farem amb vostès.
Dir-los que debatem, a més a més, una llei de recerca en l’àmbit de la biomedicina, quan encara no ens hem dotat, malgrat haver-ho proposat el maig del 2021 sense èxit, d’una llei que encoratgi la recerca científica i la innovació, que promogui l’explotació i la posada en valor dels resultats de la recerca, que vetlli per la coordinació dels organismes de recerca i que asseguri l’ús racional i eficaç dels fons públics de recerca científica i a la innovació fonamentada sobre la ciència.
Atenent la importància de la llei, de la seva complexitat i que afecta els drets i les llibertats de les persones en els processos de recerca biomèdica i transferència de coneixement de llei, vam demanar l’assessorament del centre de recerca interdisciplinari Observatori de Bioètica i Dret-Càtedra Unesco de Bioètica de la Universitat de Barcelona, especialitzat en les implicacions ètiques, jurídiques i socials de la biomedicina i la biotecnologia. L’objectiu era comptar amb l’anàlisi per a la identificació i estudi de les categories jurídiques, els principis, els drets i les garanties aplicables i la identificació de possibles buits i de les millores a fer al text.
Com a oposició responsable que som, ens volíem assegurar que el text complia –i es justificava– amb les normes ètiques de referència i els estàndards aplicables i consensuats internacionalment en un àmbit, dels estudis clínics i altres tipus de recerca biomèdica, extremadament complex. Quan vam rebre l’Informe el vam compartir amb el Grup de la majoria i amb el ministre de Salut.
Aquest projecte de llei és una proposta ambiciosa que vol regular la recerca biomèdica i determinades intervencions de caràcter assistencial en salut i, fins i tot en l’àmbit laboral però en el qual els drets i les llibertats no estan adequadament perfilats; on hi ha importants mancances en relació als mecanismes d’avaluació i control de la recerca, així com en relació amb altres instàncies i procediments que haurien d’estar acuradament establerts i de forma sistemàtica; on hi ha buits rellevants així com fragmentació en la regulació; i on el grau d’imprecisió terminològica és molt elevat, situació que, en definitiva, genera inseguretat jurídica.
Des del punt de vista dels destinataris finals de la llei, les persones subjectes d’una recerca i els investigadors, la interpretació que en fem és que l’únic que pot tenir garanties per a desenvolupar la seva activitat és un projecte concret.
Un text que parteix i reprodueix una normativa que ja té quinze anys, l’espanyola, incorrent així en els mateixos errors d’una normativa que és considerada com a insuficient i que no ha sabut donar resposta a les necessitats de la recerca des de la perspectiva pràctica.
Necessitem una llei homologable, que no faci discriminacions i menys afavorir una empresa. Considerem que amb aquest projecte de llei és molt difícil que Andorra pugui esdevenir el pol d’atracció per a la recerca tal com se’ns va plantejar el projecte de Grifols a Ordino.
S’ha de pensar més enllà d’un projecte en concret i com a legisladors tenim el deure i l’obligació d’establir un marc jurídic que atorgui suficient seguretat jurídica per a tots els actors implicats en la recerca biomèdica, amb seguretat sanitària, amb ètica, sense zones grises ni buits legislatius i normatius.
(BonDia, 24 de novembre del 2022)