Moltes felicitats, Sra. Mas! No puc començar aquest escrit de cap altra manera que felicitant-la perquè durant el debat de la parròquia d’Encamp retransmès per Andorra Televisió va deixar de banda, per un moment, un guió preparat i treballat a consciència, i en una sola frase va resumir de manera exemplar, sincera i transparent quina és la seva veritable opinió sobre el dret a decidir dels ciutadans d’Encamp.
“A mi, de moment, ja m’està bé així”. Tot un discurs farcit de bones intencions entorn de la participació ciutadana, de les consultes efectuades al poble, de les enquestes a la gent gran, se’n va anar en orris en pronunciar de manera espontània i potser ara pensarà, que poc afortunada, una frase que exemplifica clarament que, per a vostès, només tenen dret a ser escoltats i a exercir el seu dret a vot aquells ciutadans que els interessen. Els de sempre, els que els voten i als quals volen mantenir entre els privilegiats a qui atorguen el dret a decidir per la resta de la població, defensant una desigualtat entre ciutadans que no té cabuda en la nostra manera d’entendre la política.
Gràcies per deixar-nos clar que tenen por de quin seria el resultat electoral si donessin veu a tot el poble per igual. És clar que li està bé així. Entenc que per a vostè no tingui cap sentit donar l’oportunitat d’exercir el seu dret a vot a la gran majoria de ciutadans que representa la veritat del poble d’Encamp i del país. Aquell ciutadà treballador a qui li costa arribar a final de mes i que vostè assegura que escolta però a qui no li permet participar activament, no sigui el cas que s’emportin una sorpresa i que donar l’oportunitat de votar a la totalitat del poble d’Encamp, sense diferències de classe social ni nacionalitats, els faci caure del pedestal en el qual els mantenen els seus votants, els de sempre, aquells que consideren ciutadans de primera. Per cert, i com a opinió personal, en el seu somriure poc contingut en pronunciar aquesta frase vaig percebre una sobredosi de control sobre el manteniment de l’actual sistema electoral que segurament també li està bé i que denota una manca de respecte cap a aquell ciutadà que voldria i desitjaria poder votar i a qui no se li permet.
I per comentar altres punts del debat que em van cridar l’atenció, en el que fa referència al benestar animal crec que no ha acabat d’entendre el que significa la paraula benestar. Fer sis pipicans de pocs metres quadrats no és més que una necessitat a la qual el Comú ha de donar resposta sí o sí. No és una opció, sinó una obligació dels governants de la parròquia. Però parlar de benestar és anar molt més enllà. Disposar d’espais on puguem compartir una estona de lleure amb els nostres animals de companyia, poder sortir a passejar sense haver d’agafar el cotxe, gaudir d’una zona verda i tancada, on puguin gaudir per exemple d’un petit recorregut d’agility, això és parlar de benestar, Sra. Mas.
Quant a les intervencions de la Sra. Marta Pujol, candidata d’Avancem, segurament és cert que no tenia totes les dades de les quals vostè sí que disposa. Quatre anys al Comú li donen l’avantatge de tenir tota la informació que malauradament a la resta no ens arriba. Però tot i donar moltes dades que portava ben preparades, seguia sense donar resposta a les preguntes concretes que se li formulaven. Aquests suposats 210 pisos de lloguer que estan en construcció, quan estaran disponibles, on estan situats, quin preu de lloguer tindran? Tot i demanar-l’hi en un parell d’ocasions, va ser una pregunta que va quedar sense resposta. Serà cert? Quan ho sabrem? Per què no ens dona una resposta clara i contrastable? Un cop més haurem de tenir paciència i esperar que en el moment que li vagi bé ens doni més informació? Entenc que ja li està bé així, Sra. Mas.