Més mesures contra el càncer de mama

Dimarts es va celebrar el Dia mundial contra el càncer de mama, el que més incidència té al món segons ha confirmat en un estudi publicat pel Centre d’Investigacions sobre el càncer IARC, superant per primera vegada el de pulmó. Cal plantejar-se si la incidència és cada cop més gran, si cada vegada hi ha més estudis o és per l’accessibilitat a l’exploració o al diagnòstic.

Lamentablement, la història ens diu que aquelles patologies que afectaven en major nombre a la població femenina no van ser motiu d’estudi prioritari d’un col·lectiu mèdic format exclusivament per homes, creant un buit en els registres i una ferida en la memòria. Progressivament, en la lluita pels drets de la dona, hem aconseguit que s’inverteixin cada cop més recursos a la recerca d’aquestes patologies, i és que les dades ens insten a seguir dedicant aquests recursos a les campanyes de detecció precoç i conscienciació, no només en aquell sector de població més susceptible a la patologia per edat, ja que cada cop són més els casos entre joves.
 
Una part important del canvi en les polítiques sobre el càncer de mama és que s’ha de donar la importància que cal a l’acompanyament, ja que no només és una patologia que afecta la nostra integritat física sinó que també té un enorme impacte social i emocional en les persones que el pateixen i al seu entorn. A més, una realitat que no se sol mostrar és la d’aquelles dones que la pateixen soles, que s’enfronten a un procés molt dur sense el suport de familiars, amics o parelles. És per això que aquestes campanyes han de consolidar-se com un eix central en la intervenció social i sanitària per garantir que ningú es trobi sola quan s’enfronta a aquesta lluita que és curar-se. 

Aquest canvi en les polítiques és necessari, ja que no podem deixar en mans d’associacions el fet de donar cobertura a unes necessitats tan essencials. S’ha de tenir-les en compte, però no es pot deixar que aquestes cobreixin gran part de l’acompanyament i del suport en el procés de malaltia. S’ha de garantir des de l’Estat els recursos necessaris i no només s’ha d’invertir en cobrir la malaltia i garantir els millors tractaments i seguiment, sinó que també s’ha de seguir invertint en la prevenció i la detecció precoç, així com en l’aposta per la conscienciació i la promoció d’un estil de vida saludable.

Les darreres dades exposades pel Govern posen en rellevància que cada cop hi ha més participació en la detecció precoç, tot i això no és suficient, ja que estem en un 50% de participació. És cert que en les darreres rondes s’ha ampliat la franja d’edat i amb aquest augment també ho ha fet el ventall de diagnòstics possibles, però s’ha de promocionar campanyes de conscienciació per a totes les edats educant les dones davant d’aquesta malaltia i la seva prevenció.