Potser vostè recorda o va ser un del miler i mig de participants en les manifestacions i moviments socials d’inicis de segle XXI en contra de l’antic forn de la Comella, la priorització de la incineració com a únic model de tractament dels residus i de la construcció d’un nou forn incinerador. Fruit de la mobilització social i que els resultats de les anàlisis de l’aire reflectien uns índexs de contaminació alarmants, el Govern va haver de tancar el forn. Però el Govern, malauradament, no va accedir a la demanda social i va tirar endavant un projecte com el del Centre de Tractament de Residus d’Andorra, SA (Ctrasa). Un projecte que des de l’inici es va advertir que estava sobredimensionat amb relació a la realitat andorrana i la projecció de població futura del nostre país.
Tanmateix, és en l’actualitat on volem centrar aquest article, ja que des del grup parlamentari socialdemòcrata (GPS) hem considerat rellevant incloure una disposició addicional dins de la nova Llei de Ctrasa que encomana al Govern que, en un termini de nou mesos, elabori un pla de dimensionament i obsolescència 2022-2035 per a la planta de valorització d’aquest centre, en funció dels objectius i l’estratègia d’Andorra en matèria d’economia circular. Una proposta que ha rebut el vot favorable del conjunt de forces del Consell General i que començarà a aplicar-se aquest 2022.
En el dia d’avui, Ctrasa segueix un model de gestió de residus basat en la incineració sota la forma de valorització energètica. En poques paraules, un model que aprofita l’energia calorífica de la incineració dels residus per generar electricitat i energia tèrmica.
Des del GPS considerem que el model actual basat en la incineració, via valorització, no ha de ser l’objectiu final de la política de gestió de residus a Andorra. Per això, el pla inclòs a la Llei de Ctrasa estableix que s’ha de preveure un dimensionament en funció del compliment dels tres principis amb què es basa l’economia circular real: la prevenció, la reutilització i el reciclatge. Tres principis que, en gestió de residus, són jeràrquicament superiors a la incineració, en qualsevol dels seus vessants: valorització o eliminació.
I aquests principis, aplicats de forma decidida a Andorra, suposaran una reducció constant dels residus que es generin. Per tant, una reducció dels residus que acaben incinerats a Ctrasa (actualment, es tracten més de 45.000 tones de residus l’any).
Així doncs, des del nostre grup parlamentari vam considerar que calia incloure una proposta clara a la nova Llei de Ctrasa que prioritzés l’economia circular real per sobre de la incineració, ja que l’aposta per ambdós models és contradictòria. Perquè l’economia circular real es basa en la reducció de residus i no en la valorització energètica.
El pla que hem proposat és ponderat, perquè permetrà, en un període de tretze anys, establir de forma gradual un redimensionament constant de la planta de valorització, així com la previsió d’una data de caducitat de l’actual model d’incineració, per a l’any 2035. Un any que coincideix amb el termini previst d’assoliment definitiu dels objectius d’economia circular de la normativa comunitària en vigor, en la qual es basa el projecte de llei d’economia circular, actualment a tràmit parlamentari.
Vint anys després d’aquelles manifestacions i de l’aprovació de la Llei de construcció i explotació de Ctrasa (2002), per primer cop, el Consell General ha aprovat una legislació on s’accepta que cal dimensionar el centre i que cal preveure un futur que no passi per un model basat en la incineració.
Serem insistents i garants perquè el pla previst a la llei s’apliqui amb el propòsit primari d’acabar amb la incineració i, a més, com sempre hem fet, vetllarem perquè aquesta s’adeqüi a la normativa més avançada en matèria d’emissions. Perquè en gestió de residus, la salut també ha de ser primordial.