Per aquells que encara no ho saben, Andorra és un coprincipat parlamentari. Aquest és el règim polític que defineix el nostre Principat. Però n’hi ha que, malgrat tenir força estudis i fer política en aquest país des de fa força temps, sembla que encara no ho saben. O potser sí i el que volen és convertir-lo en un coprincipat presidencialista.
Primer de tot cal que quedi clara la diferència entre parlamentarisme i presidencialisme: en el primer, el poder executiu –o sigui, el govern– depèn del suport del parlament, que és qui li atorga el poder; mentre que en el segon, el president és escollit directament a les urnes per la ciutadania i ell ostenta tant el càrrec de cap d’Estat com de Govern. Podem veure la diferència entre Espanya i França, on el nostre copríncep sí que està escollit directament pel poble.
A Andorra ningú es pot presentar a cap de Govern. Com no se us escaparà a ningú, a Andorra tenim un règim parlamentari. La ciutadania escull, mitjançant les eleccions, el Consell General, i aquest escull el cap de Govern. L’executiu es deu al parlament, doncs és aquest qui ha nomenat el cap de Govern i li ha encarregat la configuració del Consell de Ministres. D’altra banda, i tal com resa la nostra Constitució, «els coprínceps són, conjuntament i indivisa, el cap de l’Estat, i n’assumeixen la representació més alta». Així que el cap de Govern no és en absolut el cap d’Estat.
Així, per més que alguns menystinguin reiteradament el Consell General –no ho oblidem que és el màxim representant de la voluntat del poble–, i actuen com si dirigissin un coprincipat presidencialista, això no és així i cal respectar les institucions del país. Totes, i especialment el Consell General, perquè al cap i a la fi és qui ostenta la representació del conjunt de la ciutadania.
Des del meu humil parer, no es pot deixar sense resposta les preguntes del Consell General, com fa reiteradament aquest govern o bé donar-les parcialment i esbiaixades, amagant contínuament part de la informació i emprant molt sovint un to incorrecte i totalment faltat del respecte degut. També passa sovint que es dona resposta abans als mitjans de comunicació que a la pròpia institució, que és qui ha demanat en primera instància determinada informació seguint els preceptes reglamentaris. És una manca de respecte important cap a la institució del Consell General, i conseqüentment cap a la ciutadania.
Podríem discutir si ens agrada més un sistema presidencialista o un de parlamentari, o si al país li convindria més un règim o bé un altre. Però ara i aquí en tenim un de parlamentarista. Si es vol que Andorra esdevingui un règim presidencialista caldrà modificar abans la Constitució. Els socialdemòcrates no tenim problema en modificar la Carta Magna, i de fet en alguns dels seus punts ja ho hem dit reiteradament que la canviaríem. Ara, el que potser no tocaríem és això del parlamentarisme. Ens agrada respondre davant el poble i la seva màxima representació. I sigui com sigui, si mai es modifica la Constitució en algun dels seus aspectes, haurà de ser el poble, la ciutadania, mitjançant un referèndum, qui ho acabi decidint. I voldria afegir, per acabar, que la ciutadania per a mi no és únicament els que tenen dret a vot. Potser ja va sent hora que entenguem per ciutadania la gent que viu, que treballa i que paga els seus impostos en aquest, el seu i nostre, país.