Un any més en un dia com avui s’ha d’aixecar la veu, lluitar pels drets humans que en l’actualitat encara moltes dones tenen vulnerats, els han tingut o els tindran en algun moment. Avui 25 de novembre s’ha de tornar a aixecar la veu perquè malauradament aquesta problemàtica està lluny d’estar resolta, fins i tot en societats avançades i garantidores de drets com la nostra.
La violència de gènere són tots els actes perjudicials contra una persona o grup per raons de gènere. La societat patriarcal en la qual vivim ha normalitzat molts actes i accions que són violència contra les dones, encara hi ha abús de poder i moltes desigualtats pel que fa a la diferència entre gèneres. Aquesta problemàtica segueix sent una de les manifestacions més evidenciades de la desigualtat i les relacions de poder dels homes cap a les dones.
La violència no sempre és física i sovint no deixa marques, s’apliquen molts tipus que en moltes ocasions no percebem perquè ens falta molta informació i formació per identificar-les. En les manifestacions anteriors exposava la normalització de moltes conductes que poden constituir formes de violència com són la psicològica, econòmica, sexual, social i ambiental amb les quals malauradament convivim dia a dia. Perquè no, no és normal que et controlin les despeses, les xarxes socials, que t’aïllin del teu entorn, que t’assetgin pel carrer o que et facin bromes sexistes. No conciutadans això també és violència contra les dones i no ho podem permetre.
Aquesta problemàtica no és únicament de les dones i avui tots hauríem d’estar implicats, especialment els homes que finalment són qui apliquen aquesta violència. Perquè també els afecta directament i els perjudica dificultant que puguin mantenir relacions sanes i igualitàries, no només amb les dones, sinó també amb els seus homònims a qui violenten o assassinen conduïts per uns patrons que els marca el seu gènere i la seva construcció social.
No ens enganyem, a vegades preferim mirar cap una altra banda, però s’ha d’abordar el problema amb fermesa i per fer-ho calen recursos, ja que és una problemàtica que afecta la meitat d’una població (de fet les dones representem el 51% de la població mundial) i s’ha de lluitar perquè la violència cada vegada sigui menor. L’educació i conscienciació són una de les claus per poder fer front a la violència contra les dones en totes les seves formes. Una educació que hauria de començar des de les etapes inicials de la infància i no només a les escoles sinó també a totes les llars.
No podem oblidar que, tot i tenir molt a lluitar en els nostres països, hi ha dones arreu del món que pateixen violència i que el seu dia a dia està rodejat d’aquesta. Majoritàriament tenim menys drets vulnerats i més drets garantits que a altres llocs del món. A Andorra tenim serveis especialitzats en el tractament d’aquesta problemàtica, així com un conjunt associatiu amb força que lluita per la visibilització i el tractament de la violència. Però queda molta feina a fer i és necessari que l’Institut de la dona tiri endavant i ens permeti obtenir dades per sumar-nos a tots els països que a partir d’aquestes aporten innovació i canvis en les normes socials per erradicar la violència contra les dones. Així, des de la lluita de tot un col·lectiu arreu del món i sumant-me a la iniciativa de les Nacions Unides, alço la veu per dir «Pinta el món de color taronja, Posa Fi a la violència contra les Dones Avui!»