Política proactiva i valenta

Aquesta setmana, mirant de resumir una mica en quin punt ens trobem, ara que finalitzem l’any, m’he vist amb la necessitat de compartir-ho per poder assegurar-me que no és cosa meva quan penso que tenim un executiu que viu molt allunyat de la realitat del país. Si em permeteu, anem a pams que han passat moltes coses en els darrers onze mesos.

Si ens centrem en el dia a dia de la nostra ciutadania, tenim un creixement demogràfic que afegeix pressió al mercat immobiliari i als serveis públics, passant pel salari mínim, que no arriba al 60% del salari mitjà com es defensa des d’Europa, i com van prometre en el seu programa electoral. En aquest punt, ens volen fer creure que el salari mínim és digne, quan la remuneració que rep una persona treballadora, amb una setmana laboral estàndard, en un lloc determinat, no és suficient per permetre un nivell de vida digne per ella mateixa i la seva família, cridant al cel de no posar-se de baixa.

Si ens centrem en un altre dels principals problemes de la ciutadania com és la salut mental, DA i els seus socis de Govern s’omplen la boca de salut mental i equilibri emocional. Afortunadament, després del seguiment parlamentari que fem des del PS amb les preguntes (orals i escrites) al Consell General relacionades amb les temptatives de suïcidi ateses per l'àrea de Salut Mental del SAAS, i fent pressió, amb la moció presentada pel nostre grup parlamentari, i aprovada per unanimitat, on s'insta a l’executiu a redactar el pla estratègic de prevenció del suïcidi en tres mesos. Cal no oblidar tampoc, la gran feina que fan les associacions de salut mental amb activitats que porten a treballar accions de prevenció i lluïa contra el suïcidi, com per exemple el telèfon 170, iniciativa de les mateixes associacions. Penso, que aquests dos punts, reflecteixen la passivitat total de Govern pel que fa a la salut mental mostra la importància de la mateixa pel nostre executiu tant per la problemàtica, com per les víctimes.

En aquest mateix sentit, aquest 2024, hem hagut de viure com un jove de vint-i-vuit anys va perdre la vida a la presó, essent el tercer suïcidi amb el centre penitenciari des del 2012. Per Govern, però, i per la ministra, va ser un cas aïllat... Una tragèdia, però, que semblava que no seria suficient per mirar de pal·liar les mancances governamentals de la no gestió d’un pla estratègic i adequat amb tota la formació. Afortunadament, però, i després del seguiment que es va fer des del PS, i el seu grup parlamentari, posant el focus sobre allò que no va funcionar, i cercant la protecció dels interns, però també dels treballadors, protegir-los davant d'un succés tan trist, tràgic i violent com un suïcidi amb el seu lloc de treball. Preservant la dignitat i humanitat de tot el personal del centre i demanant responsabilitats als mandataris es va tirar endavant una nova moció, que aprovada de nou per unanimitat sembla que hi posarà solució. Almenys, aquesta és la intenció, i hi estarem atents.

Podria parlar de tants altres temes, com ara el cas del jove del CBD i la manca de regulació del mateix al nostre País, que va provocar que un jove de trenta anys estès amb presó preventiva, fins ara, per haver comprat cannabidiol (CBD) substància no estupefaent segons l'OMS. Podem sumar l’escàndol amb les pensions (que ja vam advertir des del PS), i tants d’altres problemes, que més que solucionar-los els crea el mateix Govern.

M’agradaria acabar, però si m’ho permeteu, amb un dels principals (si no el principal problema), com és l’accés a un l’habitatge, i l'especulació immobiliària. Només cal passejar pel nostre país i comptar les grues construint pisos de luxe, i pisos de lloguer a preu assequible. Si analitzem els percentatges d’uns i d’altres, veiem de seguida, quina és la prioritat per DA. I sí, no serà amb la llei “òmnibus” que se solucionarà al problema. Fins que no tinguem una llei que tracti únicament l’habitatge, amb polítiques estructurals no ens en sortirem. Afortunadament, però, la ciutadania està cada vegada més cansada del model neoliberal de Demòcrates per Andorra, s’ha despertat i ha dit prou, i m’agradaria fer una menció especial als companys de la Coordinadora per l'habitatge digne, i de tota la tasca que fan.

Penso, com a membre del PS, coordinadora de la comissió d’habitatge del partit, però també com a ciutadania, que és important sumar esforços amb els companys de la plataforma Pirineu viu, així es va demostrar el passat 6 de desembre, on tants de nosaltres vam participar en la convocatòria. Penso que en els darrers mesos, amb aquest tipus de manifestacions o concentracions, s’ha recuperat la cultura de la participació i el paradigma que es coneix com a acció ciutadana penso que al llarg d'aquest temps s'ha creat una massa crítica-positiva vertebrada i densa.

M'agradaria veure un futur de moviment social generós, preocupat amb la dimensió social, abordant qüestions que patim com aquest petit article i les grans aportacions que té l'acció del manifestant per millorar-ne la vida de les persones. Si sents neguit i comparteixes aquestes preocupacions o d'altres, participa-hi.

Des de la Comissió d'Habitatge del PS volem una política proactiva i positiva amb garanties de futur. El present és el present de l'acció i el futur passa per la reivindicació.