A Andorra falta més habitatge de preu assequible per a resoldre l’actual problemàtica de l’accés a l’habitatge. El preu és considerat, repetidament en les enquestes de l’Observatori del CRES, una de les principals preocupacions de la ciutadania. I si observem l’última, el “preu de l’habitatge”, juntament amb “els salaris” i “el nivell de vida car d’Andorra” són els principals aspectes a millorar.
Tenint en compte aquesta realitat i amb l’objectiu d’aportar solucions que millorin les condicions de vida i de benestar de la població, des del grup parlamentari socialdemòcrata hem proposat diverses esmenes al projecte de llei de mesures de protecció i de flexibilització del mercat d’arrendament d’habitatge, de les condicions essencials dels habitatges de preu assequible i de millora del poder adquisitiu del Govern. Mesures assentades a:
- Establir una definició d’habitatge de preu assequible basada en els ingressos familiars medians.
- Fixar una política real d’augment del poder adquisitiu.
- Concretar l’habitatge digne i amb totes les garanties.
- Determinar una previsió objectiva i coherent de la situació de l’habitatge a Andorra a mitjà termini.
Per a l’habitatge de preu assequible proposem una definició més justa, precisa i adaptada a la realitat que respongui a la principal preocupació de la ciutadania: el preu. Volem que la futura llei inclogui una definició d’habitatge de preu assequible basada en els ingressos familiars medians. Així mateix, eliminem la definició del Govern (el projecte de llei preveu que l’habitatge de preu assequible “ha de ser un 25% inferior a la del mercat”), ja que considerem bàsic relacionar l’assequibilitat del preu amb els ingressos familiars. Es tracta d’ajustar-lo a la realitat de cada família.
Des del grup parlamentari socialdemòcrata definim l’habitatge de preu assequible com aquell igual o inferior al 30% de l’Ingrés Familiar Medià (IFM). A més, i amb l’objectiu de millorar la precisió d’aquest indicador, proposem que es ponderi el càlcul final amb el de l’índex de preus de referència per zona, així com per tipus d’habitatge, ja que no és el mateix un de situat en una zona que en una altra, ni un de nou o renovat que un d’antic.
Les diferències de la fórmula que proposem respecte al model del Govern s’evidencien clarament amb aquest exemple: un pis en una determinada zona és indexat amb el preu de referència de 1.000 euros de renda de lloguer al mes (un lloguer alt però cap excepció al mercat alcista del nostre país). Amb l’aplicació del model de Govern serà considerat de preu assequible si és un 25% inferior al preu fixat, per tant la renda fixada per aquest pis és de 749 euros, i en aquest cas ho serà independentment dels ingressos de cada família. Es considerarà habitatge de preu assequible per a una que cobri 1.500 euros, quan la renda representa quasi el 50% dels seus ingressos.
En canvi, amb l’aplicació del nostre model, podem ajustar el preu als ingressos. Seguint amb l’exemple anterior, si es calcula que l’IFM és de 1.500 euros per a una família unipersonal, aplicant la fórmula del 30% o inferior, habitatge de preu assequible es considera quan la renda és de 450 euros. Amb aquesta fórmula el “preu assequible” cau sobre els ingressos familiars i no sobre el preu, la qual cosa la fa més lògica i ajustada a la realitat de les famílies.
Les diferències són notòries. El nostre model es basa en el fet que el preu de l’habitatge i els salaris estiguin correlacionats i, tenint en compte el cost actual de la vida a Andorra, també proposem que s’augmenti el salari mínim perquè representi el 60% del salari mitjà, com estableix la Carta Social Europea. Les polítiques d’habitatge i les laborals estan connectades, és per això que calen solucions connectades a problemàtiques complexes i urgents.