Des de la meva arribada al país, l’any 1986, he viscut els canvis i les transformacions que han tingut lloc a les nostres institucions i a la nostra societat. Malgrat això, haig de reconèixer que no sempre ha estat fàcil sentir-me plenament acollida. Al llarg del temps, he observat com certs privilegis i oportunitats semblaven reservats exclusivament per a alguns: aquells nascuts aquí, amb arrels andorranes o, simplement, per connexions matrimonials. No obstant això, reconec que, amb els anys, s’han produït canvis, i s’han realitzat diversos esforços per rectificar aquesta situació. Tot i així, avui encara percebo que aquests canvis són insuficients.
És comprensible que hi hagi reticències en alguns sectors de la societat en donar els mateixos drets i avantatges a aquells que no es consideren «nadius». No obstant això, crec fermament que Andorra la Vella, com a parròquia i com a país, ha de fomentar un sentiment d’afiliació i pertinença que abraci tota la diversitat que conforma la nostra comunitat.
És un debat constant que, darrerament, s’ha agreujat des de diferents formacions polítiques i està deixant de ser un tabú per a la gent del poble, fins i tot dins de les Institucions que, al cap i a la fi, són la representació de la Sobirania Popular.
Per primer cop sento que formo part d’un projecte que comparteix els meus neguits, les meves ambicions i la meva visió de com ha de ser una societat cohesionada i amb l’objectiu de crear comunitat entre tots els actors que viuen i treballen a la parròquia que m’ha vist créixer.
Enclar encapçala un projecte de futur en què tothom hi té cabuda, en què s’escolten totes les veus, independentment del seu origen, edat o ‘posició’. Per primera vegada veig gent amb ganes d’escoltar tots els agents presents a Andorra la Vella i disposats a dur a terme projectes que van dirigits a la societat alhora que no descuiden el turisme i mantenen una idea de sostenibilitat i d’exemple en drets dels ciutadans. Sembla ambiciós, és cert, però amb un gran treball en grup, entre persones de diferents perfils, implicació al màxim per millorar la situació de tothom i amb la voluntat d’escoltar, és possible i ho farem possible.
Volem deixar de crear grups aïllats i implicar-hi la totalitat de la població de la parròquia duent a terme diferents projectes tant participatius com de cohesió que, després d’haver-los treballat, hem vist que són possibles i factibles. No es tracta de promeses, no es tracta de trencar amb el que funciona, no es tracta d’oblidar-se’n quan ‘tinguem una cadira’, no. Es tracta d’accions concretes que, estem convençuts, milloraran la vida de la gent de la parròquia, la farà partícip en les decisions que els afecten directament i crearà cohesió, sense deixar de banda les particularitats de cadascú.
Acabem amb les llistes de promeses dirigides únicament als ‘qui em votaran’. Deixem clar d’una vegada que, encara que no es tingui dret de vot, sí que s’ha de tenir dret a opinar, a proposar i a decidir en els assumptes que ens afecten directament a la parròquia on vivim amb la nostra família i la nostra comunitat.
Confiem en la capacitat dels ciutadans, confiem en la força de la nostra parròquia i et convido a confiar en el nostre projecte. Parlant En Clar no només és possible, sinó que ho farem realitat.