Prostitució

La setmana passada havia de tenir lloc un debat a l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa al voltant d’una resolució favorable a la despenalització de la prostitució i la seva regulació i que, al final, no es va produir. A Andorra, la llei no reconeix la prostitució com una activitat legal i penalitza el proxenetisme i el tràfic de persones. És un tema del qual no es parla.

El debat està entre dues postures. D’una banda, aquells que creiem que la seva abolició és necessària per protegir les persones de l’explotació i la violència i que ha de ser abordat des d’una perspectiva de drets humans i d’igualtat de gènere. De l’altra, aquells que creuen que la prostitució pot ser una elecció vàlida i que la legalització pot oferir més seguretat i drets a qui la practica. Aquests parlen de treball sexual com una activitat professional més i consideren que abolir-la només farà que provocar una activitat més clandestina i que posarà en perill les persones que es troben en aquesta situació.

La gran majoria de les persones en prostitució no hi són voluntàriament, sinó per manca d’alternatives, sovint a causa d’abusos, pobresa, addicció a les drogues o una política migratòria que no funciona. Despenalitzar la prostitució és acceptar que el cos de les dones sigui una mercaderia. Es tracta d’una qüestió de gènere, de racisme i de tràfic de persones per a l’explotació sexual.

La majoria dels clients i proxenetes són homes, mentre que la majoria de les persones que exerceixen la prostitució són dones. És, doncs, una forma de violència contra les dones. Liberalitzar totes les dimensions de la prostitució lluny de tenir un efecte contrari, augmenta la demanda, el tràfic de persones per a l’explotació sexual i, per tant, augmenta el dany causat a les dones.

Es tracta de defensar drets fonamentals i de comprometre’s amb el respecte entre persones. Potser és una utopia, però val la pena lluitar-hi.