Qualitat o quantitat?

Quin és el model de turisme que volem per al nostre país? Aquesta és la qüestió que vaig formular recentment en seu parlamentària al ministre de Turisme i Comerç, el Sr. Jordi Torres, davant les incoherències que vivim en aquest sentit.

Durant la meva intervenció, vaig recordar les paraules del cap de Govern en el darrer al Debat d’Orientació Política , qui ratificava la seva “estratègia” nacional pel que fa al turisme alineant-se amb la de la Carta del Turisme Sostenible, que va adoptar l’Organització Mundial del Turisme l’any 1995: “La idea sobre quants turistes són molts turistes per a una destinació ja aflorava en aquell moment, alertant que el turisme no podia comprometre la qualitat de vida dels residents”.

Per tant, entenem que l’actual executiu cerca un turisme de qualitat i evitar-ne aquell que col·lapsa i que no aporta res a l'economia del país. Aquell que des del Partit Socialdemòcrata també volem i així ho reflectim des de fa anys. Malauradament, la realitat és una altra: Quants turistes hem vist fa poc amb les mans a la butxaca, sense cap bossa d’algun establiment comercial andorrà? Quants vehicles han estat presents aquests darrers dies a la carretera del nostre país i als aparcaments, que tenien el cartell de complet a totes hores?

I això és el que no comprenem. Si l’executiu, el Govern del país, vol un model de qualitat i sostenible, per què només rebem el de massa? El d’excursionistes que no venen a pernoctar, que fan el “puja i baixa” i que tampoc fan despesa als nostres comerços? Perquè és el model que defensa Andorra Turisme. Qui decideix les directrius del turisme a Andorra no és el ministeri, sinó directament la parapública, que aposta per la “PortAventurització” del país, amb espectacles com el Cirque du Soleil, macroconcerts o esdeveniments com l’Andorra Shopping Festival (que, per cert, es podria promocionar amb un nom en català, tant que volem defensar la nostra llengua). Queda clar que aquesta direcció no és la correcta, i o bé el ministeri o bé Andorra Turisme ha de redefinir la seva estratègia, en el cas que n’existeixi alguna, o almenys posar-se d’acord entre ambdues administracions.

Perquè, si volem turisme de qualitat, on queda la inversió en formació? On queden les millores salarials en el sector? On queda la venda de la Marca Andorra com a producte de qualitat? On queda allò que defensava el mateix cap de Govern fa uns mesos? La sensació és que qui pren les decisions és directament Andorra Turisme i que la seva actuació passa per sobre de la del Govern.

Des del PS, proposem que es faci una planificació conjunta entre l’executiu i la parapública; una modificació de la llei d’Andorra Turisme per afavorir la màxima participació dels agents econòmics i turístics i dels comuns en la presa de decisió i l’obtenció i gestió de dades i una definició clara dels rols que han de tenir tots els actors implicats. Proposem definir i desenvolupar la Marca Andorra a escala de turisme i de comerç per potenciar i unificar la imatge que volem projectar a l’exterior, així com promoure Andorra com a destí turístic de qualitat. Però, sobretot, impulsar la innovació, la formació i l’ús de la tecnologia per aconseguir millorar l’atenció i la informació als clients. Perquè volem un model de desenvolupament turístic sostenible.

Malauradament, i ja no és cap sorpresa, malgrat que les bones paraules la improvisació i el descontrol regna en aquest Govern i en els seus ministeris. De fet, no és res de nou. Fa 10 anys que el país funciona així, i tot i que ho vulguin negar, tots veiem les conseqüències d’un Govern sense planificació ni estratègia clara.