Andorra forma part de molts organismes internacionals pels quals se sotmet periòdicament, com tots els altres estats membres, a diferents controls per part de les agències i comissions d’aquests, com la Comissió Europea contra el Racisme i la Intolerància (ECRI) del Consell d’Europa. Aquest és un òrgan independent de control dels drets humans, especialitzat en qüestions relacionades amb la lluita contra el racisme, la discriminació (per motius de la “raça”, de l’origen ètnic/nacional, del color, de la ciutadania, de la religió, de la llengua, de l’orientació sexual i de la identitat de gènere), la xenofòbia, l’antisemitisme i la intolerància. Un altre és el Grup d’Estats contra la Corrupció (GRECO), que té l’objectiu de millorar la capacitat dels estats membres en la lluita contra la corrupció; i el Comitè per a l’Eliminació de la Discriminació contra la Dona (CEDAW), que supervisa l’aplicació de la Convenció de les Nacions Unides sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra les dones. Per fer aquests treballs, alguns dels òrgans visiten el nostre país, es reuneixen amb diferents autoritats i amb membres de la societat civil concernits, recullen una gran varietat d’informació, elaboren informes i emeten suggeriments i propostes per abordar els problemes identificats. Vaja, que no s’inventen res. Em resulta força entretingut veure com, any rere any, un seguit de persones preocupades per la reputació del nostre país i la seva sobirania es llencen a la carrera d’improperis contra els resultats del treball d’aquestes entitats, excepte quan aquestes posen en relleu aspectes que concerneixen les institucions, els partits polítics i els seus membres, esquinçant-se la roba perquè ens diuen que pequem d’intolerants, homòfobs, masclistes, racistes i xenòfobs, i que, per tant, com a societat tenim assumptes que hem de millorar i superar. Com diu la dita: qui té cua de palla s’encén.