Realitat paral·lela

El passat dijous, en sessió de control al Govern, des del nostre grup parlamentari, una de les qüestions que vàrem tractar va ser la disposició addicional segona, titulada "Diàleg i concertació socials", de la Llei 2/2024, de l'1 de febrer, de mesures urgents per a la millora del poder adquisitiu de la ciutadania. Una disposició que tracta sobre l’encomana al Govern de, en el termini de sis mesos, presentar davant la Comissió Legislativa d’Economia l’estudi de propostes per enfortir els mecanismes de diàleg i concertació socials per valorar i, en el cas escaient, implementar els eventuals canvis normatius que es desprenguin d’aquest estudi. Condició per votar “sí” per part del nostre Grup Parlamentari, per votar “sí” a la llei esmentada anteriorment. Malauradament, però, per manca de paraula, de compromís, i d’interès envers la classe mitjana d’aquest país, la ministra encara no ha fet la feina i una vegada més ha faltat a la veritat (costum ja habitual en Demòcrates per Andorra).  

Aprofitant, doncs, aquesta pregunta, vaig interpel·lar a la ministra demanant-li quan complirien el seu programa electoral i apujarien el sou mínim fins al 60% del salari mitjà (les darreres dades parlaven de 1.500 euros). Us podeu imaginar que la seva resposta no ens va convèncer, ja que segons ella, la gent ja pot viure amb els sous i viu millor que fa uns anys. Després d’aquesta reflexió se’m va confirmar allò que fa dies que sabem, però que penso important donar a conèixer.

Demòcrates per Andorra no només no té gens d'interès a millorar la qualitat de vida i el poder adquisitiu de la classe mitjana (que som gairebé tots) d’aquest país, sinó que a més (i és allò que em preocupa) viuen en una realitat paral·lela, on per ells els treballadors i les treballadores d’aquest país ja vivim prou bé actualment. Penso que en altres països declaracions com aquestes, a les que ja ens tenen acostumats, haguessin tingut conseqüències. En aquest cas, però, no només no hi ha hagut repercussions, sinó que el cap de Govern, li va donar la raó en tot moment.

Queda doncs palès la realitat en la qual viu Demòcrates per Andorra i que així és impossible legislar per al conjunt de la ciutadania. És cert que per a la ministra Marsol i el Sr. Espot, anar a viure a la Seu d’Urgell fa part de la normalitat que hem de començar a acceptar. No serà pas el vistiplau del Partit Socialdemòcrata, que sí que continuarem demanant uns salaris i unes condicions de vida suficients per a totes i totes, perquè nosaltres sí vivim el dia a dia del país i no en una realitat paral·lela com DA i els seus dirigents.