Sense responsabilitats?

Si la notícia del suïcidi d'un intern al Centre Penitenciari ja fa saltar les alarmes, que el Sr. Casal asseguri que després de recopilar informació entre els mateixos condemnats es pot concloure que no hi ha responsabilitat per part de les persones que treballen al Centre Penitenciari em provoca una disbauxa neuronal aguda.

Anem a pams. S'entén que el Centre Penitenciari ha de tenir uns protocols establerts a l'hora de prendre decisions sobre situacions de risc, com és un intent de suïcidi. Si us plau, ens poden facilitar el punt on queda protocol·litzat que davant un suïcidi consumat, després d'un intent previ el dia anterior, són els altres interns i no els responsables sanitaris i comandaments del centre qui han de donar explicacions? Siguem clars, alguna cosa no es va fer bé. Sabem que no podem controlar al 100% possibles conductes d'autòlisi, però quan hi ha un avís previ, potser cal fer alguna cosa...

Volem saber què va passar, qui va prendre la decisió de no posar aquest noi sota vigilància, quin seguiment es va fer. En el moment en què va fer un primer intent, el van visitar per valorar una possible conducta reincident? Qui ho va fer, un psiquiatre o un psicòleg de guàrdia? Els professionals de la salut mental que treballen al Centre Penitenciari tenen una formació especialitzada per tractar l'especificitat d'aquest col·lectiu? Quins indicadors garantien que no ho tornaria a provar? davant el dubte, si us plau, decantem-nos cap a la prevenció! És cert que els zeladors van demanar que se'l posés sota vigilància i no es va fer? Mantenia fa temps una tendència autolítica que calia valorar?

Com a psicòloga forense i amb una àmplia experiència en la unitat de psiquiatria de la presó de referència de Catalunya en aquest àmbit, puc assegurar que per valorar un risc de suïcidi s'han de tenir en compte uns ítems molt concrets: historial previ d'intent de suïcidi o conductes autolítiques, presència d'antecedents psiquiàtrics, abús de substàncies, trastorns de conducta, simptomatologia com anhedonia, ansietat, factors estressants, aïllament social, estrès associat al règim de vida penitenciari. La suma de tots aquests indicadors ens donen una valoració de risc alt i, per tant, s'han de prendre mesures immediates com la retirada de qualsevol material de risc i establir una vigilància especial per part dels funcionaris i/o en una cel·la videovigilada.

I sorgeixen més preguntes. Es va realitzar aquesta valoració? Per què es va decidir que no hi havia risc? És diferent el protocol del centre penitenciari de La Comella al de les altres presons? De quina manera s'ha arribat a concloure que no hi havia responsabilitats dels professionals, segons la investigació realitzada per part de la direcció d'Institucions Penitenciàries i del Ministeri d'Interior?

Massa preguntes sense resposta que generen molts dubtes. Volem saber la veritat.