Efectivament Andorra té, en la manca d’habitatge de lloguer a preu assequible, una de les problemàtiques més importants actualment. Tant vostès, els del tripartit, com nosaltres, el Partit Socialdemòcrata i la resta de l’arc parlamentari, tenim la possibilitat d’intentar pal·liar la greu situació. Vegi, senyor cap de Govern, amb el que he dit fins aquí que he escoltat amb atenció el que vostè va declarar personalment a AINA i no basaré la meva crítica (constructiva) en la interpretació periodística i legítima per altra banda de les seves declaracions. Vostè, en canvi, es va permetre el luxe de criticar les nostres preguntes escrites basant-se en el criteri periodístic que varen suscitar les mateixes.
Si encara no les ha rebut atès al període de l’any en què estem -en semi feriats- no pateixi que els hi farem arribar personalment tot i que van ser entrades a Sindicatura com és prescriptiu. Bé, deixem la polèmica de costat i anem per feina. Vagi per endavant que totes les iniciatives, tant públiques com privades, que vagin encaminades a minimitzar la problemàtica de la manca d’habitatges de lloguer a preus assequibles tindran el nostre suport i la nostra col·laboració.
El que al nostre entendre és inadmissible, groller i fins i tot tendenciós és el mal anomenat plec de bases del “Concurs per a la selecció d’un professional de l’arquitectura per la redacció del projecte i direcció de les obres de construcció d’un edifici d’habitatges de promoció pública a preu assequible”.
Per cert, abans d’entrar en matèria voldria precisar després d’haver-me llegit tot el plec de bases i l’edicte amb atenció, que en cap moment es precisa si els habitatges en qüestió per construir seran de lloguer o de venda. Vull entendre que és un simple, que no menys important, descuit. De concurs res de res: amb les regles que preveu aquest tipus de convocatòria queda clar que si suprimim o bé notem, que en aquest cas és el mateix, tots els professionals, aproximadament un centenar inscrits i autoritzats a exercir l’arquitectura, quedaran pre-seleccionats a tot estirar 4 o 5 professionals.
En aquesta selecció res tindrà a veure amb la qualitat, l’originalitat, l’eficiència, l’eficàcia, la integració, la innovació ni cap altra qualitat imaginable o desitjable per a un projecte d’aquesta importància ja que no se’n demana cap de projecte. Es pot ser seleccionat amb aquest sistema i ser un professional més que mediocre i fins hi tot a la inversa, ser el millor professional possible, ser seleccionat i en aquest cas fer un projecte dolent i poc treballat i molt poc satisfactori. ¿Per què cal una mesa de contractació que, per cert, no se sap ni com està constituïda, per aplicar una simple fórmula polinòmica basada en l’aplicació de la situació administrativa-professional del que es presenta? Realment per a nosaltres aquest mètode de selecció és més que preocupant sent prudents i moderats i en això sí que nosaltres poc podem fer-hi res, tret de denunciar-ho i difondre-ho al màxim perquè la gent se n’assabenti. Jo personalment, i deixant de banda la prudència, ho trobo senzillament inadmissible.
Sí senyor Espot, sí senyor cap de Govern, vostè sí forma part del problema d’aquest tipus de concursos, i tot i que vostè no els ha instaurat, no ha fet res per canviar-ho i tornar a les maneres correctes de seleccionar professionals. Vostè pot proscriure, d’una vegada per totes, aquest sistema tant i tant perniciós que la gent ja anomena de manera popular ‘concurs d’honoraris’ i exigir a la seva i nostra Administració que tornem als concursos d’idees que de ben segur és la millor manera de procedir. Per això però cal també fer un esforç i precisar bé l’encàrrec.