La situació del mercat de l’habitatge és greu. És una problemàtica greu, molt greu, que afecta moltíssimes famílies del Principat, s’agreuja dia rere dia i està comportant nefastes conseqüències a nivell econòmic, amb dificultats per a les empreses per trobar la mà d’obra necessària. I portem més de tres anys perduts, ja que en tota la legislatura present no s’ha fet res per posar-hi remei.
Com deia l’altre dia, és la principal preocupació de la població i el més calent és a l’aigüera, també perquè des del Govern no s’ha volgut escoltar, i molt menys analitzar, les propostes que s’han fet des de les files socialdemòcrates, que haurien pogut calmar la situació.
Després de tres anys i escaig constato la falta de voluntat política o la incapacitat de l’Executiu, i de les formacions que li donen suport, de trobar i implementar solucions a aquesta greu problemàtica. I més quan han tingut el temps, la majoria suficient, i una oposició amb una major capacitat d’anticipació i disposada a treballar conjuntament per trobar aquestes solucions, estenent la mà repetidament a la majoria amb la voluntat d’arribar a un pacte d’Estat en aquesta matèria.
Repassant la premsa dels darrers anys podem comprovar com la problemàtica de l’habitatge és una constant. I també es pot comprovar com des del Partit Socialdemòcrata s’han presentat solucions que s’han rebutjat taxativament, fins i tot amb atacs molt durs. Però els últims dies hem vist com l’Executiu es fa seva una de les nostres propostes després d’haver-la criticat durament en el seu moment. Aquest juliol ha fet tres anys des que vam proposar destinar una part del Fons de Reserva de Jubilació a la construcció d’habitatge social, una proposta que des del meu punt de vista dona solució a dues problemàtiques a la vegada: d’una banda es crea habitatge a preu assequible que ajuda a relaxar el mercat de lloguer i de l’altra es diversifiquen els ingressos cap a aquest fons.
En aquell moment, des del Govern, els grups que li donen suport i la mateixa Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) es va criticar la proposta tot afirmant que era una “mala solució” perquè podria “posar en perill el sistema de pensions”. Ara, però, tres anys després, l’Executiu ha agafat aquesta proposta, l’ha fet seva i ha de servir per arreglar la situació i la CASS estudia participar en aquest fons publico-privat per a l’habitatge. Doncs potser si ens haguessin fet cas quan ho vam presentar ara tindríem un estoc d’habitatges públics i una mica hauríem pal·liat el problema endèmic que tenim en aquest àmbit. Però no, s’acusa els socialdemòcrates de fer una oposició destructiva i no aportar solucions.
Així hem perdut més de tres anys per donar solucions, encara que siguin parcials, a la problemàtica de l’habitatge. Avui la situació és molt pitjor de la que teníem a l’inici de la legislatura, i ara venen les presses perquè aquesta està arribant al seu final i a la població se li està acabant la paciència. Molts ciutadans han marxat, i uns altres pensen a seguir el mateix camí que aquests primers i deixar enrere el Principat per anar a guanyar-se la vida en altres indrets on l’accés a l’habitatge està millor garantit. Per això des del Govern es van fent anuncis relacionats amb polítiques d’habitatge que m’agradarà veure en què acaben.
Soc dels optimistes que celebra que es prenguin decisions i s’implementin solucions, ja que sempre és millor tard que mai, però he de ser sincer i temo que aquestes es quedin en simples mesures electoralistes. Ara bé, si es volen buscar veritables solucions a la problemàtica de l’habitatge i definir un full de ruta en el marc d’un pacte d’Estat, trobaran sempre els consellers socialdemòcrates i tots els membres del PS al seu costat per treballar-hi. No els en quedi cap dubte.