El pròxim dissabte celebrem (o hauríem de celebrar) un nou 8 de març. Un dia amb l’objectiu de sensibilitzar la societat i potenciar la igualtat de gènere.

Un dia que amb l’actual context internacional, on l’extrema dreta guanya cada vegada més pes amb els seus discursos misògins, hem de dir més fort que mai que els drets de les dones ni es toquen ni es negocien i que la ciutadania mundial no comparteix aquests discursos.

Aquí a Andorra, malgrat que sembli que no ens afecta, no és cert, ja que el discurs “antiwoke” és cada vegada més present, i fins i tot formacions polítiques presents en el nostre arc parlamentari ho compren plenament.

És per això que aquí tampoc és dia de celebrar, sinó de reivindicar. I no només per aquest retrocés que existeix en l'àmbit mundial sobre els drets de les dones, sinó també per tota la feina pendent que tenim.

A Andorra, però, no serà mai un dia per celebrar mentre l’avortament sigui un delicte i mentre una dona o el metge pugui anar a la presó pel simple fet de prendre una decisió sobre el seu cos.

embla (jo prefereixo esperar) que aquesta legislatura ha de ser la de la despenalització de l’avortament, però per a nosaltres no és suficient. Cert que és un primer pas i que no hi estarem en contra, però tampoc estarem a favor de parar aquí i conformar-nos. Des del PS tenim clar que la lluita no ha de parar fins que l’avortament no només no sigui un delicte penat amb presó, sinó que sigui lliure al nostre país. Així ho defensem en el nostre programa electoral i així ho defensem en el si del Partit amb una ponència aprovada pels nostres i les nostres militants i simpatitzants, on encomanen als càrrecs públics del PS a continuar batallant fins a obtenir aquesta fita.

Allò que ens molesta (i ara que el debat sobre la nostra sobirania està de moda) és que qui hagi de decidir no siguem la ciutadania andorrana (les dones en aquest cas, ja que és el seu cos), sinó que siguin uns membres de l'Església catòlica que viuen a Roma i que coneixen gairebé poc o res de la nostra realitat.

Govern, com ja ens té acostumats, farà no allò que Andorra decideixi, sinó el que el Vaticà vulgui.

És per això que aquest 8 de març continuem sense res a celebrar, però amb molt per reivindicar, i que no serà fins a aconseguir l’objectiu final.

Mentrestant, des del PS tenim molt clar que la lluita continua i que els drets de les dones s’han de reivindicar cada dia de l’any, i no només ho han de fer les dones, sinó també els homes perquè és una lluita de totes i de tots.

Així doncs, aquest 8M cadascú a la seva manera i a la seva forma reivindicarem per les dones del nostre país i continuarem lluitant per tot allò que malauradament no hem aconseguit encara, i que ja hi anem massa tard. Almenys des del PS podeu comptar-hi perquè no pararem fins a aconseguir-ho.

VISCA LA LLUITA FEMINISTA!