Les llibertats de comunicació i d’informació són un bé comú que pertany a la ciutadania, un dret fonamental, imprescindible per exercir els altres drets i per garantir la democràcia. Les llibertats de comunicació i d’informació en democràcia garanteixen a la ciutadania l’accés a informació plural i veraç que li permet prendre decisions i exercir lliurement els seus drets amb plenitud de coneixement.
La llibertat d’informació compleix una funció social fonamental a través dels mitjans de comunicació social: la formació de l’opinió pública lliure. Tot i que la nostra Constitució reconeix les llibertats d’expressió, de comunicació i d’informació, la nostra legislació encara no ha desplegat la responsabilitat dels poders públics de promoure les condicions per garantir la llibertat d’informació i el dret a l’opinió i a rebre dels mitjans de comunicació una informació veraç. Sí, en canvi, s’han regulat la protecció als drets a la intimitat, a l’honor i a la pròpia imatge i, més recentment, la transparència i l’accés a la informació pública.
Els mitjans de comunicació tenen una funció social i són per definició un servei públic. Ho són fins i tot els privats, perquè el que compta no és que estiguin en mans privades, sinó el fet que la seva existència respon a la necessitat que tothom pugui exercir la seva llibertat d’informació. Són un servei públic perquè contribueixen de manera decisiva a configurar l’opinió pública i a fixar models i maneres de fer.
El 12 de maig el Consell General va aprovar la proposta d’acord relativa a la informació, els mitjans de comunicació i la publicitat institucional impulsada pel PS. Una proposta que volia donar resposta a les inquietuds d’empreses i professionals del sector privat arran de les dificultats econòmiques provocades per la pandèmia.
Aquest mes hem conegut l’informe demolidor de Reporters Sense Fronteres, que col·loca Andorra a la 53a posició de la classificació mundial de llibertat de premsa. Andorra es troba per sota d’Espanya i de França. Aquesta organització afirma que la relació entre poder i mitjans a Andorra continua sent poc transparent i que es manté el model de vincles estrets i opacs.
Tenim un problema important que no sembla preocupar massa al Govern des del moment que en la contesta a una demanda del PS en relació amb la manca de pluralitat a Ràdio i Televisió d’Andorra no fa cap reflexió. Potser no s’ha llegit l’informe del RSF quan descriu “el panorama mediàtic”: “la mida minúscula d’Andorra i la concentració d’importants interessos econòmics, redueixen a la mínima expressió no només el nombre de mitjans, sinó la seva fortalesa i independència. Al costat de l’ens públic Ràdio i Televisió d’Andorra, sota influència del Govern de torn, subsisteix un petit ecosistema de diaris... en mans de banquers i empresaris amb fortíssims interessos al Principat”. Tampoc ha degut llegir el projecte de resolució del Consell d’Europa sobre el paper dels mitjans de comunicació en temps de crisi, on s’insta els estats membres, entre altres, a “garantir les condicions per a un ecosistema mediàtic sòlid, pluralista i independent capaç de fomentar processos deliberatius coherents a escala local i internacional”.
Entenem que per protegir la pluralitat i la qualitat de la informació, així com la sostenibilitat dels mitjans de comunicació, és necessari un repartiment equitatiu de les insercions de publicitat institucional, i en aquest punt, les accions –pla d’ajudes i mesures; un pla de publicitat i comunicació institucional; un estudi d’audiències– recollides en aquesta proposta es pot avançar en la independència dels mitjans de comunicació.
Caldrà, però, fer més accions si volem superar els resultats preocupants en llibertat de premsa i la reforma de la Llei de la ràdio i la televisió públiques serà clau, un nou text que inclogui, entre altres, la democratització del funcionament dels seus òrgans de gestió i un pla per assegurar la seva diversitat i la pluralitat.