Dimarts 23 d’abril, tot i les febles nevades i la davallada de la temperatura respecte dels dies anteriors i posteriors, Sant Jordi va ser un èxit gràcies a la proliferació de la nostra creació literària i l’interès dels lectors. Vam poder veure autores i autors, editors i editores, llibreries i biblioteques amb tot esforç i treball per promoure la nostra cultura i llengua. Per això, encara que els i les vaig felicitar en el seu moment, torno a fer-ho públicament en aquest article.
Dos dies després, dijous 25, també vàrem fer un pas endavant en la protecció i promoció de la nostra cultura amb l’aprovació per majoria de la Llei de la llengua pròpia i oficial, que ha de vetllar perquè el català tingui, a Andorra, el reconeixement necessari. Com a presidenta de la Comissió d’Educació, Recerca, Cultura, Joventut i Esports, també vull agrair el treball fet a les vuit reunions que hem destinat a la llei esmentada, on s’han discutit amb consens totes les esmenes presentades i s’ha intentat amb perseverança arribar a propostes compartides per tothom.
No serà fins al 26 d’abril del 2026 quan la nova Llei de la llengua pròpia i oficial es comenci a aplicar. Les persones que arribin al nostre país amb una autorització de residència i treball hauran de fer una formació de 30 hores en llengua catalana i assolir el nivell A1 per a la primera renovació del permís i l’A2 per a la segona. Així mateix, hem arribat a l’acord que també es requerirà a altres autoritzacions d’immigració –amb o sense treball– tot i que hem donat un màxim de cinc anys per començar a implementar-ho. El coneixement de la nostra llengua és un element important per a la integració i ha de ser necessari per treballar al país i donar compliment als drets lingüístics.
Per part nostra, la dels socialdemòcrates, considerem que la Llei no podia estar completa sense aspectes com que el català “és un element fonamental de la nostra identitat, personalitat i patrimoni cultural”; la garantia de l’ús general en tots els àmbits de rellevància pública, entorn digital i mitjans de comunicació per “promoure la presència del patrimoni lingüístic d’Andorra i la seva difusió”; el deure a les administracions públiques d’afavorir, impulsar i fomentar el català a les xarxes socials; així com la responsabilitat de les entitats i empreses sanitàries a establir mesures per complir amb l’ús de la llengua. Tot i així, nosaltres també proposàvem que tots els professionals titulats haguessin d’acreditar un nivell B2 i inscriure’s al col·legi professional corresponent, ja que hi ha un greuge comparatiu entre els col·legiats i que exerceixen a partir de l’entrada en vigor de la llei i els anteriors. Tot i així, considerem que és una bona Llei per defensar el català.
Per a aquelles persones que no ho comparteixen, sigui pel motiu que sigui, els vull subratllar que no confio en el compliment de les normes sense deures, obligacions i sancions. Un clar exemple és el resultat de la no-aplicació de la Llei del català del 1999, a la qual li van faltar recursos i una aplicació política decidida i valenta. Des de les administracions públiques tampoc hem sabut crear l’interès suficient perquè nouvinguts i residents aprenguin el nostre idioma, però per això prestigiar-la i utilitzar-la està ara a les nostres mans i hem de potenciar aquesta oportunitat de promoure la nostra llengua i cultura i no contribuir a la seva desaparició.