"No deixarem de fer allò pel qual vam prometre el càrrec: servir l'interès general i fer-ho el millor possible". Així acabava el meu últim article en aquesta mateixa tribuna. Una frase que defineix clarament com concebo la política, així com el marc de referència de tota l’activitat parlamentària que hem fet, des del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, en aquests dos primers anys de legislatura.
En aquest punt, crec que és important analitzar com es fan les lleis, quin és el resultat final i, sobretot, com ha estat el procés de decisió per elaborar la legislació resultant. La teoria estableix que a l'hora de prendre una decisió, cada actor polític analitza les diferents alternatives, les posa en una balança i acaba prenent una decisió final. Aquesta és la teoria, però ara analitzem el que passa o ha passat recentment al Consell General.
Posem per exemple que arriba al Consell un projecte de llei provinent de Govern, com el dels esports electrònics. Llavors comença el tràmit legislatiu i els grups parlamentaris hi poden fer esmenes. En aquest punt, tot i provenir la llei del Govern, els grups parlamentaris que li donen suport presenten 28 esmenes; el Grup Parlamentari Terceravia + Unió Laurediana + Independents decideix no fer-ne i des del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, en fem tres.
Per la nostra banda, i així ho hem fet públic diverses vegades, vèiem aquest projecte de llei inicial una bona i completa regulació dels esports electrònics, amb totes les garanties públiques. Una llei que, d'entrada, havíem considerat donar-hi suport.
No obstant això, és trist dir que a vegades els treballs en comissió no milloren la legislació entrant. I aquest text tractat n'és l'exemple. Un exemple d'una llei desequilibrada que no vetlla per l'interès general i un exemple de com, a través de les esmenes presentades pels grups que donen suport al Govern, el text ha perdut importants garanties públiques: una darrere l'altra.
Així mateix, com a exemples evidents, si el text inicial preveia que la Comissió d'Esports Electrònics (màxima institució pública que garanteix el compliment de la regulació d'aquesta matèria) estaria formada, entre altres, per representants del ministeri de Salut i de l'Educació, així com de l'Agència Andorrana Antidopatge, fruit de les esmenes presentades, aquests representants públics ja no hi són. Altrament, si inicialment el Govern preveia una edat mínima de quinze anys per ser professional dels esports electrònics, el text resultant ja no té cap límit d'edat per ser professional. I per últim, en matèria de dopatge, també s'elimina del text inicial l'aplicació del Codi Mundial Antidopatge per regular les regles antidopatge d'aplicació a les competicions i esdeveniments d'esports electrònics a Andorra.
Aquests són tres exemples de com és d'important vetllar per l'interès general a l'hora de promoure noves regulacions, amb l'objectiu d'evitar desequilibris.
Un desequilibri evidenciat la setmana passada quan vam poder debatre el text al Ple del Consell General. Llavors, tant Govern com els grups que li donen suport, van explicar que per fer aquestes esmenes s'havien reunit amb gent del sector dels esports electrònics i que, fruit d'aquestes reunions, es considerava adequat canviar la legislació inicial.
Des del Grup Parlamentari Socialdemòcrata també ens hem reunit amb professionals del sector, com fem amb qualsevol regulació, però això no impedeix que quan acabem fent les nostres propostes, no només pensem per un sector determinat, sinó amb l'impacte d'aquesta regulació pel conjunt de la societat.
Alguns diran que ser tan garantistes frena el progrés del nostre país. Des del PS sempre apostarem per progressar, però per un progrés responsable, amb totes les garanties públiques i respectuós amb els drets del conjunt de la ciutadania. Un progrés que vetlli per l'interès general.