Fa uns dies el Comú d’Encamp anunciava el guanyador del concurs d’idees per a la dinamització de les Pardines i Engolasters, mentre que el d’Andorra la Vella presentava l’inici de les obres de remodelació de la zona de la plaça de la Rotonda, que ha de comptar amb el “gran atractiu” d’unes fonts al riu Valira. A principis de juny era Canillo qui obria al públic el pont tibetà, un dels més llargs del món, i el mirador del Roc del Quer es vol de pagament. A Sant Julià de Lòria s’estan plantejant reobrir la platja fluvial. D’altra banda, tenim les diferents estacions de muntanya, Naturland, Grandvalira, Vallnord i Ordino Arcalís que també any rere any busquen proposar un nou “atractiu” al turisme –nous circuits de BTT, noves activitats, el mirador solar– i no ens oblidem de Caldea o l’espectacle del Cirque du Soleil.
En definitiva, vivim rodejats d’atraccions de pagament, tant per als turistes com per als residents, moltes d’elles naturals, i a sobre, com hem vist aquesta darrera setmana amb l’Andorra Multisport Festival, fins i tot espais i camins, com el llac d’Engolasters o el rec del Solà d’Andorra la Vella, per posar només dos exemples, han estat tancats en algun moment o altre per als qui s’havien inscrit a les proves esportives. I a tot això cal sumar-hi la Llei d’estacions de muntanya, que restringeix l’accés lliure a determinades zones naturals, o el recinte multifuncional que el Govern vol tirar endavant, entre d’altres, també com a atractiu turístic on poder organitzar esdeveniments de diferent naturalesa, que per altra part ja s’organitzen sense necessitat de tal edifici.
Veient com està evolucionant tot plegat, que s’està perdent el principal atractiu turístic d’Andorra, que són les muntanyes, fent pagar per tot i privatitzant fins i tot els camins públics, penso que és hora de preguntar-nos quin model turístic volem per al nostre país. Volem viure en un parc d’atraccions? Perquè a això sembla que estem anant, i no soc l’únic que ho pensa, passegeu-vos una mica per les xarxes socials... O volem viure envoltats de naturalesa i dels seus atractius?
Potser també cal que ens preguntem per què venen a visitar-nos els turistes. Ho fan majoritàriament pel que ens envolta o per les diferents atraccions? Entenc que hi ha una mica de cada. A l’hivern sí que la majoria ve per esquiar, i a partir d’aquí la resta és complementari. Però a l’estiu moltes de les atraccions no constitueixen un reclam suficient com per atreure el turisme. Penso que en molts casos, per no dir la majoria, se’ns visita per l’entorn, per gaudir de les nostres muntanyes, i ja que són aquí, un dia aniran a veure un atractiu i l’endemà pujaran a una determinada atracció.
Amb tantes atraccions i convertint-nos en un parc temàtic també estem perdent atractiu per a un segment molt important del turisme. I a banda d’això, no podem pensar només en el turisme i oblidar la població resident, perquè el turisme també té una implicació directa en alguna de les problemàtiques que afecten la població, com és l’habitatge. I cal tenir en compte que sense residents, les atraccions tampoc funcionaran ni atrauran el turisme.
Potser és hora d’invertir pensant més en la població, perquè el país ha de ser per als seus ciutadans i això ha de ser compatible amb el turisme. Perquè tampoc soc un il·lús, i sé que majoritàriament el país depèn d’aquest turisme. I justament per això és hora de definir quin model de turisme volem. Jo ho tinc clar, vull un turisme respectuós amb la població i el medi natural del país, familiar i sense massificar.