Preguntes i respostes sobre l'Acord d'associació amb la Unió Europea

Quina diferència hi ha entre un acord i entrar a la Unió Europea com Espanya o França?

L'adhesió a la UE preveu drets i deures per als Estats membres, diferents als quals es preveuen en els acords per als Estats associats. L'adhesió, a més de comportar més competències atribuïdes a la UE que fan l'objecte de la relació entre l'Estat membre i la UE, comporta per als Estats membres el dret a participar en les institucions de la UE, així com el deure de contribuir al seu finançament.

L'acord d'associació d'Andorra amb la UE, només preveu la participació en el mercat únic, que és un espai econòmic i monetari. Al contrari, no preveu que la UE tingui d'altres competències fora de les associades al mercat únic, com per exemple en política exterior, la fiscalitat, ni en seguretat, ni en justícia, ni en política regional i de cohesió, ni en política agrícola,, ni en turisme, ni en cultura, ni en educació (exceptuant el reconeixement de qualificacions professionals), ni en esport, entre d'altres.

Una altra diferència és que en aquest Acord d'associació hem pogut negociar moltes adaptacions específiques per Andorra, és a dir que per les matèries que son part de l'Acord no incorporarem el cabal comunitari de la mateixa manera i amb els mateixos terminis que ho fa un Estat membre.

Quan sigui aprovat l'acord d'associació amb la UE, en virtut de la lliure circulació de serveis, podré contractar una assegurança a qualsevol país membre de la UE?

El sector de les assegurances té fins a 15 anys per a decidir la seva participació en el mercat interior. Per participar en el mercat interior, cal passar per tot un procediment que inclou la incorporació de la normativa europea sobre aquest sector i també diverses avaluacions.

Un cop el sector de les assegurances andorrà formi part del mercat interior (com comentat, màxim en 15 anys des de l'entrada en vigor de l'Acord), les companyies d'assegurances dels altres països europeus podran establir-se o oferir els seus serveis a Andorra.

Llavors, les persones i empreses d'Andorra podrem contractar assegurances d'altres països de la Unió Europea sempre que hagin obtingut llicència per prestar els seus serveis a Andorra (o per establir-s'hi).

Desapareixeran les duanes Espanya, França i Andorra? Desapareixeran els controls policials a les fronteres?

No. I és així per poder mantenir una fiscalitat diferent de la resta de la UE (manteniment de la duana) i per tenir poder mantenir un control sobre els fluxos migratoris (manteniment dels controls físics a les persones a la frontera).

Pel que fa a la Duana, malgrat que hi hagi condicions més favorables per a Andorra, continuem essent país tercer a la UE. Ja l'Acord Duaner del 1991 suposà un salt qualitatiu per a l'economia andorrana, en tenir condicions més avantatjoses per al nostre país que un Estat sense associar. L'Acord d'Associació amplia els productes subjectes a aquestes condicions especials de l'Acord Duaner del 91.

Pel que fa a les fronteres, no s'ha de confondre l'Acord d'Associació amb el Tractat Schengen, del que Andorra no n'és part. L'acord de Schengen és un acord pel qual diversos països d'Europa van suprimir els controls en les fronteres interiors (entre els Estats signants) i varen traslladar aquests controls a les fronteres exteriors (amb països tercers).

Que passarà amb Andorra Telecom i els treballadors?

No ha de passar res diferent del que ja s'està treballant a hores d'ara. S'és conscient que el Roaming ha de desaparèixer i actualment la companyia andorrana ja treballa amb convenis amb operadors forans en aquest sentit.

L'Acord d'associació suposaria que, a partir d'un termini de 7 anys, puguin entrar al mercat andorrà d'altres operadors que puguin competir amb AT, però preservant el dret per a la companyia nacional de poder cobrar-los-hi el dret d'ús de les infraestructures que són propietat d'Andorra Telecom i mirant d'assegurar que els operadors forans garanteixin l'accés universal (de tot el territori a la xarxa -fons de vall i muntanya-).

Recomanem llegir l'article de director d'Andorra Telecom en aquest sentit, que és força divulgatiu i entenedor. Article Jordi Nadal, director AT.

Remarquem que la solució final que s'ha acordat per Andorra Telecom és satisfactòria per Andorra, no preveu canvis significatius i no ha de tenir cap impacte pel que fa als seus assalariats.

M'agradaria saber per què no feu reunions explicant l'acord en lloc de fer un FAQ, que mai serà tan complet com l'anàlisi acurada.

En primer lloc, creiem que les dues accions divulgatives no són incompatibles.

Des de l'acord polític de les formacions favorables a l'Acord d'Associació, ja s'està treballant en una estratègia comuna de comunicació i divulgació prop de la ciutadania, on s'ha d'explicar l'acord d'associació tant des d'una perspectiva més global i de conjunt, com des de l'abordatge més sectorial i tècnic.

Ara bé, des del PS també hem detectat que hi ha molt desconeixement respecte d'aspectes més bàsics i conceptuals de l'associació amb Europa, així com una sèrie d'errors de concepte que es van repetint i que cal anar desmentint. Ara que ja sabem les grans línies negociades amb la UE, cal que esmercem tots els esforços per a explicar-les a la ciutadania i que els cridats a votar en referèndum puguin prendre la decisió que millor respongui a la seva voluntat.

Aquests errors més conceptuals, així com els dubtes més bàsics respecte a l'Acord d'Associació, cal que s'abordin des de la senzillesa dels conceptes i de les idees, així com des d'una perspectiva més quirúrgica, que doni resposta a dubtes més puntuals del que vol dir associar-se amb la UE en la forma que s'ha acordat; per tal que tothom tingui un espai de resolució de dubtes independentment de la complexitat i de la globalitat d'aquests.

L'objectiu és anar esvaint qualsevol dubte vinculat a l'associació amb la Unió Europea, per petit i puntual que sigui, i fer pedagogia del que entenem que és un molt bon projecte de futur per al nostre país.

Perdrem la nostra sobirania?

No, però és innegable que pel que fa a les normes relatives al mercat únic passem a tenir un sistema de competències compartides amb la UE.

La UE estableix un sistema de mínims que harmonitzen les normes necessàries per a protegir els consumidors i establir un sistema de regles de competència lleial entre les empreses que operen dins el mercat únic.

Aquest sistema de mínims s'articula mitjançant Reglaments de la UE o mitjançant Directives. Els Reglaments són d'obligat compliment i les Directives exigeixen uns mínims que l'Estat ha d'incorporar a la seva normativa interna mitjançant la seva transposició, però que és el Govern i el Consell, segons escaigui, qui decideix amb quina intensitat incorpora a la normativa interna aquests mínims que preveu la UE. Els Reglaments UE que han d'integrar el nostre Acord d'Associació són molt pocs en comparació amb les Directives, de forma que la transposició de la normativa UE a la normativa andorrana, en general, deixa lloc a força marge d'apreciació de les autoritats andorranes.

Però no ens ha de fer por aquesta cessió parcial de competències en matèries que el què busquen és una major protecció dels consumidors i unes majors garanties per a les empreses. De fet, ja funcionem així pel que fa a la política monetària (Acord Monetari del 2010) i també en matèria duanera (acord comercial del 1990), veterinària i de seguretat alimentària (protocol sobre qüestions veterinàries del 1997) i el que s'ha aconseguit és més garanties per a la ciutadania sobretot pel que fa a la prevenció del blanqueig de capitals, el que fa que als efectes internacionals hàgim esdevingut un Estat segur i confiable des del punt de vista de les inversions.

Val a dir també que a més l'Acord d'associació inclou elements que, d'alguna manera, ens empoderen més davant d'Europa. D'una banda, Andorra podrà influir en la norma europea, una influència que ara no tenim per cap dels acords vigents. I, en segon lloc, es crearà un comitè mixt, que és un òrgan de governança format per la UE i per Andorra i que suposa per nosaltres una via d'interlocució directa i regular amb la UE, cosa que no tenim actualment. Finalment, cal prendre en consideració el fet que, amb l'Acord d'associació, els nacionals andorrans obtenen el dret a ser tractats de manera idèntica als nacionals dels Estats membres de la UE a efectes de, per exemple: estudiar, treballar, establir-se o jubilar-se en qualsevol país de la UE. Aquests darrers elements conformen un guany de sobirania amb relació a la situació actual.

Respecte a la seguretat social si et quedes aturat també es mantindrà l'actual format de 90 dies i després et quedes sense? Hi haurà un subsidi d'atur com en els països veïns? Crec que la ciutadania busca millores socials si decidim votar sí.

L'Acord d'associació no preveu que s'hagi de modificar el règim actual que permet mantenir l'afiliació a la Seguretat Social durant 90 dies malgrat trobar-se en desocupació. Si aquest règim es modifica serà per una raó d'ordre intern i per decisió del Govern i del Consell General, conjuntament amb la CASS.

No es preveu un subsidi d'atur contributiu perquè la UE no té competències al respecte. De fet dins la UE, hi ha Estats membres que tenen models no contributius com l'actual model d'Andorra. El dret a una branca d'atur contributiva és una qüestió que s'ha de resoldre des d'Andorra, apostant per opcions polítiques que el defensin. Amb l'Acord d'associació, el canvi que cal esperar és que l'actual prestació per desocupació involuntària esdevindria exportable i doncs, una persona que en sigui beneficiària ho continuaria sent fins al termini escaient (6 o 9 mesos) malgrat que marxés d'Andorra (fet que en l'actualitat no és el cas).

No obstant, això no exclou que l'Acord d'Associació desprendrà nous drets socials (com el permís parental o la regulació dels fons de garantia salarial) així com d'altres obligacions des de la perspectiva laboral, que han de millorar l'estàndard social que tenim avui a Andorra. Obligacions pel que fa a temps de treball, de garantia salarial, de millora de les condicions de seguretat i salut en el treball, de compatibilitat amb la resta de sistemes de seguretat social europeus (targeta sanitària europea), d'exportabilitat de les nostres prestacions amb tots els països de la UE, etc.

Soc estudiant de medicina. Podran venir metges de tot Europa a treballar a Andorra?

Andorra ha aconseguit que la UE respecti el fet que tenim un sistema de quotes per a regular els nostres fluxos migratoris, tenint en compte la nostra petitesa, tot i ser un mecanisme que impacta directament sobre la lliure circulació de treballadors. Aquesta era una línia vermella que l'Estat andorrà (totes les forces polítiques integrants de l'acord polític en favor d'un Acord d'Associació amb la UE) va determinar com infranquejable per a assolir un acord.

No obstant, el nostre país ha requerit sempre importar mà d'obra forana i, per tant, el nostre sistema migratori està articulat per a poder cobrir, de manera controlada, les necessitats de mà d'obra que anem requerint.

Actualment, a Andorra ja poden venir a treballar metges de tota Europa en les condicions que s'estableixin des del Departament d'Immigració. No obstant, a finals de la legislatura passada, el Consell General va aprovar la llei de regulació de les professions titulades de la Salut, que obliga ja a qualsevol metge que vulgui exercir al país (sigui en el sistema públic o en el privat) que hagi d'estar col·legiat i que, entre altres requisits, disposi del títol que acrediti un nivell B2 de coneixement del català (o que per necessitats de país, es pugui atorgar un període transitori de dos anys per a l'obtenció del mateix). Sens dubte, l'idioma esdevindrà una barrera natural per a l'exercici de la professió mèdica, perquè és un dret de la nostra ciutadania de ser atesa en la nostra llengua oficial si així ho desitja.

D'altra banda, cal remarcar que per treballar en el sistema públic de salut, cal endemés disposar d'una acreditació emesa pel Ministeri de Salut que afegeix criteris addicionals.

Per què no es publica l'acord, que es pugui llegir i comprendre, i llavors es puguin fer les qüestions que sorgeixin? Com preguntar d'algun document que no tens el contingut...

Perquè ara que ja s'han tancat les negociacions amb la UE, s'està acabant de redactar el resultat d'aquestes negociacions, per a poder estabilitzar el text amb la rúbrica.

Què volem dir quan parlem d'estabilitzar el text? Doncs que s'aterrin les negociacions a un redactat concret que, en rubricar-lo Andorra i la UE, no es pugui modificar el seu contingut per a poder presentar-lo a totes aquelles persones (en el cas d'Andorra) i Estats (en el cas d'Europa) que hi han de decidir al respecte. Hem de recordar que la UE canvia el seu parlament al juny d’aquest any i des d'Andorra ens convé que l'acord que s'ha negociat es mantingui, perquè són més els guanys que les renúncies per al nostre país.

Al voltant del mes d'abril ja disposarem d’un text estabilitzat per les dues parts i es podrà publicar el text per a coneixement del qual anomenem la lletra fina, és a dir, tot l'abast de contingut que comprèn l'acord d'associació.

No obstant, ens sembla important començar a donar respostes a la ciutadania malgrat que encara no es disposi del text final. Al mes de desembre es van concloure les negociacions i, fins llavors era molt complicat d'informar el que encara no se sabia com quedaria. Avui, més enllà dels matisos que poden anar sorgint de la redacció de la lletra fina de l'Acord, les grans línies negociades ja les coneixem i és important donar-les a conèixer també a qui en serà responsable de validar o no l'Acord, és a dir, a la nostra ciutadania.

M'agradaria saber el marge de llibertat que Andorra tindrà quan s'hagin de transposar una nova directiva a la nostra legislació, és a dir, podrà participar -en alguna manera- en la discussió i redacció de les noves directives i reglaments? 

Abans de respondre, gràcies a vostè per la seva més que pertinent pregunta.

Permeti'ns contestar successivament les seves dues preguntes, perquè en rigor en són dos, i alhora, permeti'ns canviar l'ordre per a anar del més general al més concret.

En primer lloc, ens pregunta si Andorra podrà participar -en alguna manera- en la discussió i redacció de les noves directives i reglaments. Al respecte, cal dir que existeix un mecanisme de consulta prèvia a l'elaboració de la norma europea, que s'estén als Estats associats de l'Espai Econòmic Europeu (EEE). En el cas que Andorra esdevingui Estat associat, podrem participar en aquest mecanisme de consulta prèvia, ja que l'Acord d'associació preveu aquest dret per als Estats associats, a diferència d'ara que hem d'assolir cabal europeu (Acord duaner, Acord monetari, etc.) sense poder participar de cap manera en la fase prèvia a la promulgació de la norma europea. Hem de pensar que dins el mercat únic europeu existeix norma que no aplica a l'EEE, i l'Acord d'Associació d'Andorra i San Marino amb la UE s'ha inspirat en l'acord de la UE amb Liechtenstein, Noruega i Islàndia (Acord de l'EEE), el que fa pensar que en l'àmbit de normativa tinguem un comportament similar a aquests tres països.

En segon lloc, cal abordar la pregunta relativa al marge de llibertat que Andorra tindrà quan s'hagin de transposar una nova directiva a la nostra legislació. A diferència dels Reglaments UE, que s'han de complir sense necessitat de transposar-los, és a dir s'incorporen a la nostra legislació tal com s'han redactat des de la UE (havent de traduir-los al català en bon nombre de casos); la particularitat de les Directives és que la UE només redacta una norma marc que els Estats membres i associats que participen en el mercat únic han d'incorporar al seu ordenament jurídic mitjançant una norma pròpia (en el cas d'Andorra, principalment mitjançant les nostres lleis -emanades del Consell General- o dels nostres Reglaments -emanats del Govern-).

Per tant, el nostre Estat podrà:
- Incorporar les Directives europees a normes que ja formen part del nostre ordenament jurídic. A tall d'exemple, modificant la Llei de seguretat i salut en el treball pel que fa a les condicions de seguretat mínimes que han de tenir els centres de treball, però que seran puntuals perquè la nostra Llei 34/2008, de 18 de desembre, de seguretat i salut en el treball ja es va fer d'acord amb la Directiva marc 89/391/CEE, relativa a l'aplicació de mesures per promoure la millora de la seguretat i la salut dels treballadors en el treball.
- Crear normes noves que, sempre que es respectin els mínims europeus, l'Estat andorrà (Consell General i Govern) podrà decidir amb quina intensitat (més o menys abast) les incorpora al nostre ordenament jurídic. Aquest haurà de ser l'exercici a fer per a Directives UE que tinguin un impacte rellevant en la nostra ciutadania i que no tinguem encara regulades.

I la qüestió sanitària? Es va anunciar que amb el SÍ podríem tenir la targeta europea de salut i fer ús a qualsevol país. Que serà recíproc? Podran venir a Andorra a utilitzar el nostre sistema de salut a cost zero per a ells amb la targeta europea?

Allò que s'aconseguiria als efectes sanitaris amb l'acord d'associació és una mena d'ampliació dels Convenis de Seguretat Social que tenim signats amb França, Espanya o Portugal. És a dir, s'estendria a tot el territori de la UE els convenis que tenim actualment amb tres Estats.

El fet de tenir la targeta sanitària europea no vol dir que en puguis fer ús indistint a qualsevol país UE. Els serveis sanitaris es vinculen al lloc de residència, per tant, es podrà fer ús dels serveis sanitaris del país mentre s'hi visqui.

Ara bé, amb l'acord d'associació hi haurà conveni sanitari amb tot el territori de la UE pel que fa a l'ús dels serveis sanitaris en cas d'urgència, tant dels ciutadans nacionals o residents a Andorra que requereixin una actuació d'urgència al territori UE, com dels ciutadans UE que puguin requerir una actuació sanitària urgent a Andorra. A hores d'ara, aquesta situació ja es dona amb Espanya, França i Portugal, però amb la resta d'Estats europeus, amb els que la CASS no té conveni, si s'ha de comprar una medicació o es requereix una atenció urgent, la CASS només cobreix el 30% del cost de l'acte.

Això no vol dir, per contra, que les actuacions sanitàries siguin gratuïtes. El que es permet és que les Seguretats Socials europees del país on es resideix puguin després facturar als Estats on s'ha prestat el servei sanitari, en les mateixes condicions que es donen internament. A tall d'exemple, la CASS cobrarà als seus usuaris les actuacions que hagin hagut de menester en els països UE, EEE i San Marino amb el percentatge de copagament que s'exigeix a Andorra, mentre que la nostra CASS facturaria a la Seguretat Social espanyola l'import total de l'actuació sanitària urgent, ja que a Espanya hi ha cobertura universal.

Què passa amb els annexos que comenta la Sra. Montaner que manquen?

Els documents que mancaven no eren annexos, tal com afirmava la Sra. Montaner, sinó tres Protocols Marc que s'estaven redactant en aquell moment. La totalitat dels annexos, que en són 25, ja es trobaven presents, però faltava incloure el redactat d'aquests tres Protocols Marc. Avui ja estan finalitzats i compartits amb els interlocutors polítics i tècnics.

Ens podeu explicar, per àmbits (econòmic, social, etc.) quins desavantatges té l'Acord per a Andorra?

L'Acord d'Associació amb la UE és un acord econòmic amb una dimensió social considerable, que ens ha de permetre que les nostres empreses i les empreses europees puguin operar dins el mercat únic europeu en igualtat de condicions. Respecte de la pregunta concreta, els desavantatges (o els avantatges, depenent de qui miri) són els vinculats a aquesta interoperabilitat.

L'acord d'associació suposa que la nostra activitat econòmica s'hagi de regir també per unes normes europees, previstes per a garantir aquestes condicions de competència lleial entre les empreses que operen dins el mercat únic. Ens resulta molt difícil parlar de desavantatges en termes absoluts, perquè allò que suposar una càrrega per a uns, pot suposar beneficis per a uns altres.
Però fent un primer exercici, podem dir que Andorra requerirà una adaptació de la seva normativa al cabal europeu en allò que impacta sobre el mercat únic. De segur això requerirà un esforç en recursos per al país, però també s'ha de dir que, un cop fet, els nostres ciutadans tindran més garanties en àmbits on avui la normativa andorrana no les ofereix amb igual intensitat (per exemple pel que fa a la protecció que tindrem com a consumidors).

En segon lloc, cal dir que Andorra Telecom pot deixar de ser un monopoli estatal de telecomunicacions. No obstant això, la companyia disposa d'un termini de set anys per a preparar-se davant una eventual entrada de competència, termini que la companyia valora com a suficient per a mantenir la seva competitivitat.

Des d'una altra perspectiva, l'acord d'associació també pot suposar un esforç d'adaptació a la normativa europea per a les nostres empreses. És per això que s'ha negociat un període mínim de tres anys en diferents sectors (que es pot ampliar per a sectors estratègics) per a l'entrada en vigor de l'acord, per a assegurar un període d'adaptació suficient i tranquil.

Finalment, respecte als professionals liberals, l'acord d'associació pot suposar que professionals de l'entorn europeu puguin prestar serveis a Andorra sense haver-s'hi d'establir (és a dir, crear-hi una estructura permanent). Aquesta possibilitat de prestar serveis ja és possible avui en dia gràcies a un procediment específic. Amb l'Acord d'associació aquest procediment s'haurà d'alleugerir (limitació temporal més àmplia, per exemple) per permetre, alhora, que els professionals andorrans puguin prestar serveis fora d'Andorra en les mateixes condicions. En preparació a aquest escenari s'ha iniciat un treball conjunt amb els Col·legis professionals per incorporar a les normes nacionals mecanismes de salvaguarda que avui en dia no existeixen i que són compatibles amb les normes de la UE.

Una de les cessions que ha calgut fer i que ha estat motiu de notícies en les darreres setmanes és la renúncia a poder continuar important medicaments que no estan autoritzats per l'Agència Europea de Medicaments o per les agències del medicament dels Estats membres. La situació particular d'Andorra, amb un índex de turistes/residents dels més elevats del món, fa que aquests medicaments són comprats majoritàriament per turistes provinents de la UE i la Comissió Europea no va poder acceptar que aquests productes, no autoritzats al seu territori, hi entressin des d'Andorra via els turistes que ens visiten.

Sobre la borsa de treball, podrem accedir a la dels països membres de la UE amb les mateixes condicions que els nacionals d'aquests països? Quedaran sense efecte els convenis trilaterals que ja tenim amb Espanya, França i Portugal?

La ratificació de l'acord d'associació ens donaria accés a la xarxa EURES en les mateixes condicions que els nacionals UE, de l'EEE i San Marino.

EURES és una xarxa de cooperació creada per facilitar la lliure circulació de treballadors, que desenvolupa una tasca de facilitació d'informació específica i ofereix serveis de col·locació. Cal dir, però que, a diferència dels Estats membres de la UE, el fet que a Andorra es pugui mantenir un sistema de quotes, tindrà restriccions vinculades amb la residència als efectes dels treballadors que podran venir a treballar a Andorra.

Als efectes dels convenis bilaterals que tenim signats amb Espanya, França i Portugal, quedarien efectivament subsumits en l'acord d'associació amb la UE.

Podré viatjar per Europa sense haver de passar per Passaports i fer-ho per UE? Ja no caldrà utilitzar el carnet internacional quan vagi en cotxe a algun país membre de la Unió Europea (a excepció dels que tenim conveni ara)?

Efectivament serà així. Amb l'entrada en vigor de l'Acord d'associació i després de dos anys de període transitori es podrà utilitzar els mateixos procediments de control d'identitat que els nacionals dels Estats membres. Un dels primers articles de l'Acord preveu que no hi pugui haver discriminació per raó de nacionalitat en tot allò que queda cobert per l'Acord. El carnet de conduir andorrà quedarà també reconegut a nivell de tot el mercat interior de la UE i no serà necessari tramitar el carnet internacional.

Vull saber si amb l’acord de la UE es podrà comprar a qualsevol botiga en línia sense intermediaris? Ja que hi ha moltes botigues que només envien als països de la UE i no sempre a tots.

Andorra formarà part del mercat interior i per tant allà on diu “països de la UE” també s’ha d’incloure als països associats, però cal tenir en compte que cada marca o cadena és lliure de decidir la seva política de venda i de distribució i per tant, de decidir si un país és o no interessant a nivell de negoci.

Finalment, l’Acord d’associació no afecta els impostos i per tant, quan comprem una mercaderia a l’exterior, s’haurà de seguir fent la declaració duanera i es podrà seguir fent el tax-free.

Tindrem alternatives a la banca?

L’Acord preveu un procediment específic per a la participació de la banca al mercat interior. I, com aquest és un sector molt regulat i molt supervisat, s’ha acordat un termini màxim de 15 anys (podria ser abans) per formar part del mercat interior. Un cop el sector de la banca formi part del mercat interior, efectivament s’obre la possibilitat a que altres bancs i entitats foranes s’estableixin o ofereixin els seus serveis a Andorra. De la mateixa manera, les entitats andorranes i operadors dels serveis financers andorrans podran oferir el seu serveis o crear filials a fora, en el territori de la UE.

Vull saber si Andorra rebrà calers del Fons Monetari de la UE i on aniran a parar?

El Fons Monetari Europeu és un projecte institucional de la UE, dirigit únicament als Estats membres. L’acord d’associació no inclou l’accés a mecanismes ordinaris de liquiditat ni prestador de darrera instància, tot i que sigui un mecanisme que ha d'afavorir el negociar aquests instruments per altres vies bilaterals.

En contra partida, el projecte d’Acord d’associació ha obert la porta a que els bancs centrals d’altres països puguin accedir a negociar una prestació de liquiditat pels bancs andorrans. Les converses amb els bancs centrals de França i d’Espanya ja s’han iniciat.

He vist al vídeo de xarxes que la frontera seguirà igual, però a Andorra hi ha cada vegada més immigració que no parla el català. Amb l’Acord, Andorra apostarà pels andorrans o pels residents passius?

És absolutament necessari que s'entengui que l'Acord d'Associació amb la UE és un acord per a que Andorra pugui entrar al mercat únic i, només en el relatiu a aquest mercat, l'acord d'associació ha de tenir impacte en la normativa andorrana. No és bo que es confonguin la resta de plantejaments polítics que s'implementen al nostre país, amb l'acord d'associació amb la UE.

Amb això el que volem dir és que, tot i que l'acord d'associació pugui tenir un impacte indirecte en diferents aspectes que no són de la seva competència (per exemple, la recerca de barreres a l'establiment, ha després l'exigència legal de que els professionals liberals disposin d'un nivell B2 de català per a poder exercir al país) les polítiques de protecció del català, així com la regulació de les condicions legals de les diferents tipologies de residència que tenim al país, és únicament competència del legislador andorrà.

Per tant és convenient que no s'enfoqui el sí o el no a l'acord d'associació com un acte per refrendar o no les polítiques que la majoria demòcrata implementa al nostre país. Així doncs, responent a la pregunta de si "Andorra apostarà pels andorrans o pels residents passius" dependrà de quina sigui l'aposta per la qual opti l'actual Govern i la majoria parlamentària que li dona suport, independentment del que passi amb l'acord d'associació.

Com serà l'encaix sanitari? Ja s'ha dit que nosaltres tindrem targeta europea de salut i podrem fer servir els sistemes de salut dels estats. Podrà tota la població europea utilitzar el nostre sistema de salut lliurement?

El que s'aconseguiria als efectes sanitaris amb l'acord d'associació és una mena d'ampliació dels Convenis de Seguretat Social que tenim signats amb França, Espanya o Portugal. És a dir, s'estendria a tot el territori de la UE els convenis que tenim actualment amb tres Estats.

El fet de tenir la tarja sanitària europea no vol dir que en puguis fer ús indistint a qualsevol país UE. Els serveis sanitaris es vinculen al lloc de residència, per tant es podrà fer us dels serveis sanitaris del país mentre s'hi visqui.

Ara bé, amb l'acord d'associació hi haurà conveni sanitari amb tot el territori de la UE pel que fa a l'ús dels serveis sanitaris en cas d'urgència, tant dels ciutadans nacionals o residents a Andorra que requereixin una actuació d'urgència al territori UE, com dels ciutadans UE que puguin requerir una actuació sanitària urgent a Andorra. Actualment, aquesta situació ja es dona amb Espanya, França i Portugal però amb la resta d'Estats europeus, amb els que la CASS no té conveni, si s'ha de comprar una medicació o es requereix una atenció urgent, la CASS només cobreix el 30% del cost de l'acte.

Això no vol dir, per contra, que les actuacions sanitàries siguin gratuïtes. El que es permet és que les Seguretats Socials europees del país on es resideix puguin després facturar als Estat on s'ha prestat el servei sanitari, en les mateixes condicions que es donen internament. A tall d'exemple, la CASS cobrarà als seus usuaris les actuacions que hagin hagut de menester en els països UE, EEE el percentatge de copagament que s'exigeix a Andorra, mentre que la nostra CASS facturaria a la Seguretat Social espanyola l'import total de l'actuació sanitària urgent ja que a Espanya hi ha cobertura universal.

Em podeu exposar un sol motiu perquè a dia d’avui valgui la pena votar positivament a l’Acord d’associació?

Els principis de l’Acord d’associació són el bon funcionament i l'homogeneïtat del mercat interior de la UE sobre la base de normes uniformes, així com la seguretat jurídica i la igualtat de tracte dels operadors econòmics i de les persones, tenint en compte la situació particular de cadascun dels Estats associats.

Des del nostre punt de vista l'Acord d'Associació és bo per Andorra principalment perquè:

• Ha de millorar l'estàndard social del treballadors del nostre país (creació d'estructures de diàleg social, garanties laborals addicionals -p.e. el fons de garantia salarial-, ampliació de condicions més favorables de seguretat social, més mesures de conciliació familiar, etc.).
• Ha de millorar la competitivitat de les nostres empreses (ampliació d'un mercat on operar en condicions més avantatjoses, accés a programes de finançament europeu, desplegament de normativa consolidada en protecció de regles de competència lleial, dret de societats, etc.)
• Ha d'afavorir la mobilitat dels nostres estudiants i dels treballadors andorrans en tot el territori UE (programes de mobilitat estudiantil, condicions més favorables de treball, condicions més favorables d'establiment dels ciutadans andorrans en el territori UE, etc).
• Ha de reforçar l'estàndard de garanties dels ciutadans i ciutadanes del nostre país (desenvolupament de nous sectors industrials d’alt valor afegit, millor protecció dels drets que ens han d'assistir com a consumidors, protecció del medi ambient, desenvolupament de l'àmbit de l'estadística pública i, en general, ha d'actualitzar i enfortir la normativa andorrana existent i regular àmbits que actualment no estan regulats al nostre país, sempre en els àmbits que siguin matèria competencial de l'acord).

El secretari d'Estat d'Afers Europeus va indicar que “Andorra podrà participar als treballs d’elaboració de les normes europees que l’afectin”. El Reglament (UE) Nº 1025/2012 del Parlament Europeu i del Consell de 25 d’octubre de 2012 estableix (Article 1) les normes relatives a la cooperació entre les organitzacions europees de normalització, els organismes nacionals de normalització, els Estats membres i la Comissió...... i la participació de les parts interessades en la normalització europea”. Donada la inexistència d’organismes andorrans de normalització que formin part del CEN, Cenelec o l’ETSI, a través de quins mecanismes o institucions “Andorra podrà participar als treballs d’elaboració de les normes que l’afectin”? Gràcies

L’Acord crea un nou model de relació entre Andorra i la Unió Europea. Estableix un comitè mixt, que és una taula de diàleg permanent en la qual Andorra i la UE seuen en peu d’igualtat per fer seguiment de l’acord, negociar la nova normativa que Andorra hagi de reprendre, o tractar  qualsevol altra qüestió d’interès per a totes dues parts.

Concretament, pel que fa a l'elaboració d'un acte jurídic:

• Tan bon punt s'elabori la proposta d’un acte jurídic de la Unió Europea en un àmbit regulat per l’Acord, la Comissió Europea informarà Andorra (enviant una còpia) i consultarà els experts andorrans de la mateixa manera i en els mateixos terminis que succeeix amb els Estats membres de la Unió. A petició de qualsevol de les parts, es realitza un intercanvi d'opinions preliminar en el sí del Comitè Mixt, o per qualsevol altre mètode. Els associats es tornen a consultar en moments importants de la fase anterior a l'adopció de l'acte. Andorra podrà informar, si escau, a la Comissió de les seves reaccions i comunicar-li les seves respectives situacions específiques.
• Quan la Comissió Europea elabori actes delegats o actes d’execució en el sentit del Tractat de Funcionament de la Unió Europea sobre actes bàsics inclosos en un o més protocols, la Comissió assegura a Andorra la participació més àmplia possible en els projectes d'elaboració.
• En els casos en què l'assumpte se sotmeti al Consell de la Unió Europea, la Comissió Europea comunicarà al Consell de la Unió Europea les opinions dels experts andorrans.
• Cal afegir que l’Acord preveu que Andorra pugui subscriure els acords bilaterals necessaris amb Estats membres de la UE per poder aplicar el contingut del propi Acord. Així, en el cas dels organismes de normalització, Andorra podrà establir els acords escaients amb, per exemple, França o Espanya i participar dels treballs tècnics a nivell de la UE per intermediari dels organismes espanyol i/o francès.

La Directiva 2005/36/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 7 de setembre de 2005 relativa al reconeixement de qualificacions professionals ( modificada en alguns articles per la Directiva 2013/55/UE) , estableix (article 1) “les normes segons les quals un Estat membre que subordina l’accés a una professió reglada o el seu exercici, en el seu territori, a la possessió de determinades qualificacions professionals haurà de reconèixer per l’accés a dita professió i el seu exercici les qualificacions professionals adquirides en altre o altres Estats membres i que permetin al titular de les mencionades qualificacions exercir en ell la mateixa professió” Tanmateix l’article 2 de la mateixa Directiva relatiu a l’àmbit d’aplicació precisa que “s’aplicarà a tots els nacionals de un Estat membre, inclòs els membres de professions liberals, que es proposin exercir una professió reglada en un Estat membre diferent d’aquell en el qual van obtenir les seves qualificacions professionals”.  L’acord d’associació preveu que l’àmbit d’aplicació d’aquesta Directiva s’ampliarà als nacionals andorrans? Gràcies per la vostra atenció

Efectivament, l’àmbit d’aplicació de la Directiva cobriria també Andorra i els professionals andorrans, tal i com ja passa actualment amb els Estats que pertanyen a l'EEE (Noruega, Islàndia i Liechtenstein), la Directiva 2005/36/CE forma part de l'Annex 7 relatiu al reconeixement de qualificacions professionals, que seria d'aplicació en un termini de 3 anys addicionals a l'entrada en vigor de l'acord d'associació, en cas que Andorra el ratifiqués.

Sóc empresari, amb l'acord d'associació les empreses andorranes podran accedir als fons europeus (ajuts o d'altres programes) que es posin en marxa de forma generalitzada?

L'Acord d'associació preveu que Andorra pugui incorporar-se als programes que donen accés al finançament de la UE, a partir del proper cicle de programació, que va del 2027 al 2034.

No obstant això, l'accés no serà de forma generalitzada. Andorra, en seu interna, haurà de decidir en quins programes participa, ja que aquesta participació requereix de contribució andorrana (normalment un % del PIB, depenent de cada programa europeu).

Es podrà crear i gestionar una empresa a Andorra amb una tarja de e-resident a Estònia com es pot fer a la UE?

Doncs no ben bé. El manteniment d'un sistema de quotes fa que el dret d'establiment a Andorra sigui asimètric en relació amb l'establiment a la UE. Per a establir-se a Estònia hi ha llibertat absoluta, però l'establiment a Andorra està condicionat a disposar de quota per a fer-ho.

Si la persona que és e-resident a Estona pretén gestionar l’empresa des d’Andorra, ha de passar pel sistema de quotes. Si el què pretén és obrir una empresa a Andorra des d’Estonia, és una realitat que ja és possible avui en dia.

Amb l’Acord d’associació tindrem lliure circulació (viure, treballar, i estudiar) per tota la UE amb les mateixes condicions que els altres estats membres?

Sí. L'única diferència és que, en no adherir-nos, no tindrem els drets polítics associats a la ciutadania europea (no podrem votar en les eleccions al Parlament europeu, ni tenir europarlamentaris), de la mateixa manera que els ciutadans europeus no podran votar en les eleccions andorranes.

Gràcies a tu per informar-te!